PUBLICITAT

Contracte únic

RAFAEL TORRES

L'actualitat no dóna, en la versió més despietada, puntada sense fil: el mateix dia en què László Andor, un d'aquests caníbals de Brussel·les, llança la idea, diguem idea, del contracte únic, l'ONU canta els beneficis per a l'organisme de un règim d'insectes i cucs. El contracte únic, en efecte, abocaria sense remei a aquest menú únic, a aquest plat del dia i de tots els dies, que els occidentals, tan perepunyetes, tan nens russos, hem menyspreat sempre amb una ganyota de repugnància.

El meu pobre pare, que va passar la seva adolescència a l'interior del Madrid assetjat i bombardejat, distraient l'gazuza amb les píndoles del doctor Negrín i amb les rutilants taronges que arribaven de vegades del Llevant Feliç, ja portava passades algunes fams quan va arribar, com a contracte únic per als perdedors, la fam fatal, brutal, de la postguerra. No va quedar a Madrid ni un gat, ni un gos, ni una rata, ni una beina de garrofa en els arbres, ni una trista flor d'aquestes de «pa i quesillo», ni un ocell, ni una pela de patata, ja que la fam d'aquell milió capital de depauperats, de vençuts, ho devorava tot, qualsevol cosa. Llàstima que no hi hagués ONU, sinó només una Societat de Nacions, ja que ni el meu pare ni els seus amics, esquelets en la millor edat, en l'avortada fase del estirada, no van arribar a assabentar-se del nutritius i saborosos que podien ser les xinxes, les puces i els polls que omplien per miríades la vida.

Els esclaus, que és el que, segons sembla, vol Europa que siguem els meridionals, van que xuten amb un contracte únic. I gràcies, doncs el següent, el proper, serà l'absència de contracte cap. La paraula de l'amo, el grunyit del capatàs a la plaça triant a aquest o aquell per a la peonada del dia, serà suficient. Pensament únic, partit únic, banca única, contracte únic ... L'única varietat permesa serà la dels insectes, aquest ric cosmos d'escarabats i llagostes, de paneroles i borinots, perquè ningú es queixi de monotonia en la dieta. ¿Per què contractes fixos en aquesta Arcàdia on n'hi ha prou estendre la mà, i agafar sense esforç un tàvec o un cotxinilla, per aconseguir sustentar?



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT