El Govern de Rajoy i el seu partit fan com que no s'assabenten de la transcendència de la seva caiguda electoral en picat en totes les enquestes i de la desafecció quasi absoluta de la immensa majoria dels espanyols. No estan disposats a canviar el rumb de la seva endimoniada política i si ofereixen pactes a la resta de les forces polítiques i socials és perquè tots acatin i aplaudeixin el que ells disposen i decideixen. És vergonyosa la resposta que li han donat al líder socialista Rubalcaba davant la proposta d'aquest partit per combatre la crisi i propiciar l'ocupació. Els ha faltat poc per insultar i fins i tot crec que ho han fet. De manera que Alfredo Pérez Rubalcaba ja pot desenganyar-se i deixar-se de ser tou amb Rajoy i els seus perquè és evident que no tenen la mínima voluntat no ja de pactes sinó ni tan sols de diàleg. Em vull equivocar. Alfredo no perd l'esperança i demana a Rajoy i Olli Rehn que siguin més humils davant la seva proposta, que ve a ser alguna cosa insuficient però, per descomptat, mil vegades més interessant i útil que el que el nostre Govern i la nostra UE ofereixen i donen.

El PSOE encara paga el car preu del seu pas pel poder en la seva segona legislatura, la de la crisi. Llàstima que al maig del 2010, en lloc de cedir davant Brussel·les i altres herbes, el Govern de Zapatero i ell mateix com el seu president s'haguessin negat a acceptar allò i s'haguessin anat a casa. Mai van haver de fer res després que servís al PP per a les seves històries de l'herència rebuda i altres imbecil·litats. La crisi va pels camins d'Europa i pels propis camins derivats de la bombolla immobiliària, propiciada per la llei urbanística d'Aznar i per l'ànsia desmesurada d'enriquiment dels amics d'aquell Govern. Tota la resta són invencions i coartades dels veritables responsables de tot. Però, ja dic, que Zapatero es va equivocar de mig a mig en no dimitir amb tots els seus després d'aquella infausta nit europea de maig del 10. Rubalcaba hi era i ara segueix pagant per culpes pròpies però sobretot alienes. Així s'escriu la història.

Per a més informació consulti l'edició en paper.