Foto: EL PERIÒDIC

Quan s'han acomplert 10 anys de la guerra d'Iraq, en el degoteig que rememorant les animadíssimes intervencions de José Luis Sampedro a la Universitat d'Estiu d'Andorra, els seus articles i llibres tan crítics amb el sistema, apareix una obra particularment interessant per desmuntar, el mateix 2003, la declaració de la guerra dels Estats Units contra Iraq i les seves lamentables conseqüències.

Es tracta de Los mongoles en Bagdad. Sampedro va pensar que la invasió americana era com la que l'exèrcit de mongols de Gengis Khan que van destruir Bagdad. Per les riqueses que s'hi podien obtenir, era una etapa interessant en l'extensió d'aquell imperi inacabable des de les estepes. Pel camí, havien destruït i arrasat ciutats i regnes, executant civils i monarques. Una barbàrie, en suma. Però també havien fet aliats, havien contribuït al nou progrés de les ciutats que ocupaven i van iniciar la noció de patrimoni natural. No en va, van ser els primers creadors d'espais naturals protegits. I si ens endinsem en altres progressos van ser també uns avançats tant en uns sistemes de comunicacions per correus de gran rapidesa i exactitud, com en haver sabut trobar els elements essencials de la vida domèstica.

En el llibre, Sampedro fa aparèixer un col·lega universitari mongol que demostra sense contestació possible que la comparació dels mongols amb els americans en la destrucció de Bagdad no té sentit. Entre altres arguments, recorda que Gengis Kahn lluitava pel benestar del seu poble. Els que s'hi unien eren respectats en costums i economia i mai es va depredar a les conquestes. No era aquesta l'actitud de la política de l'entorn de l'antic president Bush que va permetre una devastació –que havia d'afavorir només uns interessos determinats– d'una cultura immensa.

Iraq segueix patint les conseqüències de la política occidental i de la seva pròpia política, víctimes d'una destrucció interna per un règim que va canviar d'orientació, d'una campanya orquestrada amb mentides –cosa que la gent ja veia clarament i com s'ha demostrat recentment perquè, a més, era una història inconcebible–, i d'una guerra absurda. Al voltant del golf Pèrsic s'ha desemmascarat la construcció de muntatges sensacionalistes. Aquestes creacions van trufant l'opinió. Més que fer acte de fe i partir de prejudicis, val més qüestionar els dogmes, els missatges i unes certeses imaginàries i argumentar els per què.

Per a més informació consulti l'edició en paper.