Foto:

Carlo Maria Cipolla va ser un historiador italià especialitzat en economia que va passar la meitat de la seva vida ensenyant a la Universitat de Berkeley (Califònia). Al seu llibre Allegro ma non troppo (1988) va fer una anàlisi de l'estupidesa humana. La primera llei que formulava era que inevitablement tots subestimem el nombre d'individus estúpids en circulació. Pel que estem vivint aquests últims anys a la política forana i de casa nostra, aquesta llei es compleix amb escreix. L'últim exemple l'hem trobat aquesta setmana a les corts aragoneses. Han rebatejat el català. Li diran lapao. Amb els problemes que tenen a sobre, que en un parlament regional dediquin temps i esforços per a buscar nom a allò que ja en té, en comptes solucionar els existents, posa de manifest l'afirmació que un dia va fer Einstein: solament hi ha dues coses infinites: l'univers i l'estupidesa humana i no estic tan segur de la primera. En la mateixa línia aniria l'interès desmesurat del ministre d'educació espanyol en promulgar una llei que variï un model que està donant bons resultats lingüístics en català i en castellà. Deixant de banda els motius principals del govern que el sr. Wert representa, els polítics, es podria aplicar la frase de Camus: l'estupidesa insisteix sempre, sobre tot en els més estúpids. Un altre episodi d'estupidesa política: la publicació de les dades de l'atur a Espanya amoïnaven tothom per la quantitat de persones afectades. El sr. Arenas, el tercer càrrec del partit que governa Espanya, va sortir a dir a l'endemà que les dades del mes de març eren molt esperançadores perquè havia baixat el nombre d'aturats. No recordava que quan era a l'oposició havia qualificat les dades de l'atur d'aquell moment (més baixes que les actuals) com una desgràcia. A casa nostra també hem viscut episodis polítics poc intel·ligents com ara l'afany en fer obres innecessàries però costosíssimes, o la recent fractura del PS, que allunya del govern la socialdemocràcia. Cipolla parlava de diferents tipus de persones; un era el de l'estúpid, és a dir, el que causava pèrdues a d'altres perjudicant-se a si mateix. Encara que també parlava del bandit, aquell que obtenia beneficis per a ell mateix perjudicant els altres. Un tercer tipus era el desgraciat, aquell que causava un perjudici a si mateix, beneficiant els altres.

Per a més informació consulti l'edició en paper.