Les intencions dels Democràtes per a Andorra (DA) semblen bones. Els consellers Xavier Montané i Sílvia Calvó van lamentar ahir que des del Partit Socialdemòcrata s'hagués criticat la cotització voluntària per a majors de 50 anys que inclou el nou projecte de llei, quan en realitat, creuen que la mesura pot ajudar en un moment en què l'atur al país és creixent. Montané i Calvó van dir també que uns 800 titulars de comerços, que són assalariats o pensionistes, es podran acollir a la llei i cotitzar només 100 euros, a banda d'un nombre indeterminat d'empreses que facturen menys de 24.000 euros, que podran cotitzar-ne 300, o 200 si facturen menys de 12.000 euros. I van reconèixer que les reduccions tenen una repercussió en la pensió que percebran els autònoms quan arribin a l'edat de jubilació, però van afegir que es tracta d'una mesura per permetre que aquestes persones puguin fer front a la difícil situació econòmica que pateixen, ara per ara. Els consellers també van recordar que totes les opcions que permet la llei són voluntàries. En quant als majors de 50 anys podran tornar al règim normal si troben feina i la modificació també preveu mecanismes antifrau.

¿En tot això, no falta alguna cosa? ¿Com es pot pensar que un aturat de 50 anys, sense recursos i sense feina, pugui pagar ni que sigui 100 euros de seguretat social al mes, si ha de recórrer a la caritat pública o privada? ¿No seria més lògic que la cobertura sanitària dels treballadors que han cotitzat més de 15 anys com a assalariats estés assegurada per la CASS i l'Estat?

Perquè l'únic pecat que han comès és arribar als 50 anys i ser substituïts per mà d'obra més jove i més econòmica. Cal recordar que la Constitució garanteix el dret a la salut i a la sanitat a tots els ciutadans per igual. Potser que deixem de veure la CASS com una empresa, ja sigui deficitària o no, perquè no ho és. Els aturats inscrits al Servei d'Ocupació tenen quatre mesos de cobertura, després ¿res de res? Més enllà de plantejar-se la cotització de 100 euros, moltes persones sense feina més grans o més joves s'enfronten al mateix repte cada dia: sobreviure.

Per a més informació consulti l'edició en paper.