Si es tecleja en la memòria col·lectiva la paraula landisme i es trasllada la corresponent ordre al cercador, pot sortir qualsevol dels grans actors als quals l'estrellat d'aquell règim, d'aquell cinema, d'aquell país, va reduir a la condició d'oncle en calçotets, condemnat a perseguir sense esperança a les sueques: Pepe Sacristán, José Sazatornil «Saza», Andrés Pajares, Manolo Gómez Bur, José Luis López Vázquez ...

Però només un, potser perquè en ser tan baixet semblava que les perseguia més, o millor, va aconseguir etiquetar amb el seu cognom aquell gènere perquè jagués amb ell en l'oblit. Perquè el que perseguien en realitat aquells actors fabulosos no era a les sueques, sinó un paper, si més no un que els enorgullís de ser útils i benèfics a la societat a través del seu ofici.

Gairebé tots van acabar trobant-ne un, i Alfredo Landa, a qui l'estigma de salacitat calçotera amenaçava amb no desprendre se'n mai, en va trobar tres o quatre i els va convertir, cada un d'ells, en or pur. I en arquetips. Tot i la brutalitat del relat de l'Espanya rural d'amos i escalaus que Miguel Delibes va pintar a Els sants innocents, mai la indignació davant d'aquesta realitat hauria estat tan radical, tan furiosa, tan justa, tan emotiva, tan universal, si el paper de Paco «el baix» l'hagués interpretat un altre actor. D'un cop de ploma, Alfredo Landa va enterrar el landisme, i alliberat d'aquell mort va ser, com a actor, ja només vida. Tanta vida interpretativa portava dins, que no només va ser capaç de convertir personatges en arquetips, ho exigís o no el guió, sinó que també va humanitzar absolutament les criatures arquetípiques i les massa literàries: Fendetestas. El bandoler més tendre i bondadós de la fraga de Cecebre. Cap altre actor hauria aconseguit infondre en l'espectador de la bonica pel·lícula de Corda tant afecte per aquell pagès de poca planta convertit en saltejador de menys planta encara.

Com un petit déu, que és el que era en el seu ofici, que és el que som tots sobre la terra, va infondre vida a una bona porció de personatges que sobre el paper semblaven morts. Ens va fer plorar, ens va fer riure, tornarà a fer-ho tantes altres vegades, i per això l'estimem.

Per a més informació consulti l'edició en paper.