ARubalcaba i als seus economistes se'ls ha oblidat massa aviat on ens van portar les seves polítiques de despesa. El PSOE va recollir una Espanya en creixement, amb els comptes públics equilibrats i amb un 8 per cent d'atur.

Quan van arribar els problemes externs i interns derivats principalment de la punxada de la bombolla immobiliària, Zapatero i el seu govern no es van voler adonar de la crisi que venia i quan ja era un clam, la política va ser gastar.

Aleshores es va posar en marxa el Pla E, els 400 euros a l'IRPF, la compra de bombetes, les milionàries primes a les renovables, la renda d'emancipació ...

Una despesa de diners públics que no només es va menjar l'acumulat a les arques de l'Estat sinó que no va suposar ni un lloc de treball, ni un augment perceptible del consum.

Ara tenim altra vegada més del mateix, però amb una situació molt pitjor, ja que els comptes públics tenen un dèficit del 7 per cent i el país, una taxa d'atur del 27 per cent. De fet, la proposta socialista de gastar milers de milions suposaria 1.700 euros per família i no solucionaria els problemes sinó que agreujaria el dèficit i el deute.

No és únicament que Brussel·les hagi posat el crit al cel, és que no s'adonen que aquestes polítiques ja les van fer i ens van enfonsar encara més en la misèria. Molt al contrari, els governs han de rebaixar la despesa, encara més, i en totes les administracions.

Encara queden als pressupostos innombrables partides que són perfectament prescindibles i altres retallades en «greix» de les administracions que alliberarien recursos per baixar els impostos a famílies i empreses perquè puguin invertir, crear llocs de treball i consumir.

També haurien de servir per pagar les factures que deuen a autònoms i empreses i que impedirien que moltes hagin de tancar o sobrevisquin amb l'aigua al coll. Senyor Rubalcaba més experiments fracassats no, gràcies.

Per a més informació consulti l'edició en paper.