Se'n va anar quan arribà la primavera, ell que era un floriment del pensament crític en aquesta tardor permanent que estem vivint. L'economista retirat no havia apartat la vista de la voràgine capitalista que tant de mal està fent. No li agradava aquest mercantilisme destructor que ens ofega. Ell era partidari d'una economia humana i solidària que tingués en compte la dignitat de les persones. Era un humanista que després de dedicar uns quants anys de la seva vida a les qüestions econòmiques, ocupant llocs destacats en institucions bancàries i ensenyant a la universitat, va decidir escriure. L'escriptor va recollir encara més distincions que l'economista. El millor premi però era la seva integritat, que amb la coherència i valentia van fer d'ell un home lliure. Als anys seixanta quan catedràtics de l'anomenada d'Aranguren i Tierno Galvan van ser destituïts per raons polítiques, ell, home solidari, decidí deixar la universitat i marxar a l'estranger. Els seus llibres es feien servir de manuals a d'altres universitats, per exemple aquell d'Estructura econòmica que utilitzarem l'últim curs de la carrera i que he de confessar que vaig llegir molt poc. La humilitat era una altra de les seves virtuts. Es movia amb la mateixa frescor a l'Acadèmia de la Llengua Espanyola o en els ambients intel·lectuals de Madrid, com en una modesta classe d'una escola a Andorra. No tenia inconvenient en visitar centres educatius i dirigir-se als alumnes de secundària amb una amenitat envejable. És un regal poder gaudir de la presència d'un escriptor i sentir-lo parlar sobre la seva manera de construir una obra narrativa. El recordo a classe explicant als meus alumnes anècdotes sobre els seus mètodes per treure informació de la vida diària i després fer-la servir a les seves novel·les. També parlava de sensacions viscudes que també incloïa a les novel·les. Com aquella que va sentir una matinada a casa de la seva filla a Florència quan va llevar-se perquè sentí la seva néta que s'havia despertat. La llum que entrava per la finestra i l'atmosfera que creava en aquella cambra li provocà una sensació especial que després incorporà a una escena de la seva novel·la La sonrisa etrusca. La seva llum s'ha consumit, perdura, però la seva paraula i especialment el seu exemple.

Per a més informació consulti l'edició en paper.