• Podríem dir que la legislació actual cansa i confon als ciutadans

Foto: TONY LARA

Després de 20 anys d'aprovada la Constitució de 1993 el balanç legislatiu del Consell General i normatiu del Govern ha estat prolífic. Igualment de similar ha estat en totes les institucions de l'estat, tant generals com comunals.

Més de 500 lleis han estat aprovades en aquests darrers 20 anys constitucionals.

Encapçalades per la Constitució, han estat acompanyades, a més d'una part del marc normatiu anterior, no derogat, pels tractats, convenis, acords, instruments, sentències, autes, reglaments, ordinacions, ordenaments, avisos, edictes, decrets, modificacions diverses, plans, comunicats, arrestos estatuts, resums, calendaris, pressupostos, estats, propostes, adhesions, correccions d'errates, entrades, acceptacions, ordres ministerials, llistes corregides, programes, notificacions, condicions, protocols, establiments, decisions, normativa i altres textos donant a conèixer els aspectes de la societat andorrana afectant al sector públic.

Vegeu les prop de cent mil pàgines publicades pel Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA).

Han quedat molt lluny les recomanacions del Manual Digest i del Politar Andorrà.

En la màxima 22 ambdós diuen: «No multiplicar estatuts, arrestos ni ordinacions, sinó conservar-los exactament (quan es pugui) en els antics i sabuts, que han de ser guardats amb tot el rigor», en català d'avui.

I en els comentaris el Manual Digest diu que la multiplicació de les lleis i les ordinacions causa confusió, els superiors són poc curosos a fer-les executar si no hi tenen un particular interès i perden la reputació quan les disposicions no són abservades.

Per aquesta raó, diu, convé que les ordinacions, els arrestos, els estatuts i els decrets siguin pocs, ben mirats i sabuts.

I convé que no es canviïn fàcilment ni s'alterin i que siguin guardats conservant tota la seva integritat vora els antics que siguin adaptables al temps i a les circumstàncies del país.

El Politar Andorrà, en justificació, hi afegeix, a allò dit pel Manual Digest, que la multiplicació de lleis i ordinacions cansa als ciutadans.

Tota aquesta argumentació feta fa més de 250 anys continua sent vàlida avui. I amb la Constitució encara aquestes recomanacions s'haurien de tenir més en compte que mai. Podríem dir que la legislació actual cansa i confon als ciutadans que no tenen temps ni capacitat d'estar-ne al corrent. Saben que està plena d'errors perquè contínuament apareixen correccions. I que molta no es fa complir o s'aplica segons com o segons interessos, la qual cosa desacredita als qui l'han feta o l'han de complir.

Avui doncs la gran profusió de normativa diversa fa que sigui excessiva, mal mirada i poc sabuda. ¿Qui no ha sentit públicament, responsables que han aprovat textos desdient-se'n i lamentant-se'n del que han aprovat?

Molts dels textos es repeteixen any per any amb petits canvis o matisos o actualitzacions que podrien contemplar-se altrament.

En tota aquesta ineficàcia legislativa actual que comporta una bona part del descrèdit de la política i dels polítics i de la justícia, avui, hi han dos aspectes que es poden i deurien corregir. Un és la falta d'estabilitat dels textos, contínuament renovant-se, modificant-se, substituint-se, complementant-se o multiplicant-se.

Pocs textos base, bons i ben fets haurien de ser els necessaris, acompanyats dels mínims complementaris. Mai hi ha hagut tants plets, tants advocats i tants jutges. Almenys es podrien reduir els textos legals. La capacitat dels professionals del dret hauria de ser suficient per passar amb poques lleis i textos i el seu saber per interpretar-los.

L'altre aspecte a corregir és que no es pot continuar exigint el compliment de lleis, reglaments o normes que no s'han provat. Que no han estat experimentades, aplicades o contrastades per una mínima pràctica o experiència. Les inaplicacions, contradiccions, absurditats, costos, irrealisme que suposen algunes de les normes a complir fan que cal exigir un control previ a qualsevol norma que es vulgui aplicar. I les presses sempre s'ha dit que són males conselleres. No cal recordar novament el Manual Digest i el Politar Andorrà per dir i recordar que cal vetllar amb cura sobre les necessitats del país, posant-hi remei i prevenint-les (màxima 24) o examinar els continguts i problemes a poc a poc, determinar-los amb criteri i un cop determinats executar-los amb diligència (màxima 8), i prevenir les coses de manera que no vinguin de cop i de nou (màxima 34).

Tots els textos legals haurien d'entrar en vigor un cop haguessin complert un període de prova en el qual fossin aplicats experimentalment per privats concertats o públics. I fins que no rebessin l'aval de la seva possible aplicabilitat no ser aplicables. Com es fa amb els medicaments. La salut social està en joc.

I no oblidar les màximes 29 i 30 que diuen, no carregar de mals i impostos als ciutadans del país que no puguin assumir, ni apretar-los fins a l'últim extrem, ni curar amb foc i ferro el que es pot curar amb remeis suaus, ni tirar la corda fins que es trenqui.

I això és vàlid per a recordar que massa sovint es creen normes excessives per a assegurar-se el fer complir a un 10% el que el 90% restant ja compleix. Arribant-se a l'absurd de que aquell encara no 10% les continuarà incomplint.

Totes les institucions que dicten normes haurien d'aplicar-se-les a elles mateixes abans. O les haurien de contrastar i corroborar de manera independent que són justes i aplicables i seran eficaces per a resoldre allò per al qual han estat generades (o copiades).

No hem d'oblidar que el marc jurídic andorrà prové en bona part del dret costumari. I no oblidem la dita que pot més costum que llei.

Qualsevol norma no deixa de ser una regla d'acció imposada per una autoritat. Avui però els ciutadans podem almenys exigir que aquesta imposició sigui assenyada, certa, justa, funcioni o sigui de dret i hagi estat comprovada prèviament.

Per a més informació consulti l'edició en paper.