• Una interpretació curiosa de l'actual situació econòmica mundial

Foto: NOE

Ho prometo. Mai més no llegiré gore abans d'anar al llit. Com ara l'article, en edició digital, del Daily Telegraph anglès explicant que una de les causes principals de la crisi econòmica actual ha estat el consum massiu de cocaïna per part dels banquers més temeraris i arriscats. Amb aquestes lectures, l'endemà, quan m'afaito, em miro al mirall i, a causa de la mala llet acumulada, em veig igual de bèstia que els nostres avantpassats de les cavernes o dels primers colonitzadors dels Estats Units, que eren caníbals. A més, hi haig d'afegir les meves altes dosis de neurosi contemporània. Això m'angoixa però, com li passa a en Woody Allen, no interfereix en el pensament racional ni en la meva habilitat per a funcionar en la vida diària.

Perquè a banda de les lectures pernicioses que m'escalfen el cap, i l'esperit, a la mateixa nit també va caure el visionat d'un episodi de la sèrie Hannibal que emet la cadena de televisió AXN. El plat del dia va ser llom (no precisament de porc o de vedella), pomes bullides i salsa Cumberland. La interpretació de Mads Mikkelsen és excepcional i l'assessor gastronòmic és el cuiner espanyol José Andrés. Aquest xef que triomfa als Estats Units diu que la sang humana és dolça per beure i que el costum de menjar-nos els uns als altres està en algun lloc del nostre ADN i, per descomptat, en el dels colons anglesos amb els casos d'antropofàgia a Jamestown l'any 1609. Amb tots aquests antecedents i l'anunci de les jornades gastronòmiques de cuina andorrana d'unes inquietants tendrelles de vedella, no era el dia per menjar carn.

Avui toca peix. A la peixateria també tenen vins i un que es diu Cojón de gato. Es veu que això del naming ha arribat a la viticultura perquè fins ara només m'havia cridat l'atenció El perro verde o el Vin de merde que compro al supermercat Carrefour a Perpinyà. El que no tenen, però, són els preus dels peixos i del marisc. Crec que a Catalunya és obligatori, a banda del preu, que hi hagi la procedència. I més ara que hi ha tonyina del Pacífic, lluços de l'Índia, calamars d'Amèrica, raps de la Xina, llobarro de piscifactoria i rap de Lleida, com li va contestar un dia una peixatera a la meva dona en preguntar-li d'on venia el peix, com si Ilerpesca, al polígon industrial del Segre, fos un port de mar. A mi em fa cosa demanar la procedència però, sobretot, el preu.

Me'n penedeixo a l'hora de pagar. Clatellada, estocada i posada en pràctica de la teoria de l'assagista hongarès Artur Koestler, per a qui el cervell humà consta d'una petita part ètica i racional i una gran rebotiga bestial, carregada d'instints assassins. M'imagino abocant, de matinada, fems a la porta de la peixateria i reivindicant l'acció en nom de l'escamot per a la protecció de la truita fario a l'estany de les Abelletes, o d'un col·lectiu ecologista disgustat perquè la cadena de peixateries no ha finançat el seu intent d'investigació sobre els motius que porten la perca de riu (perca fluviatilis) a adoptar conductes antisocials. Amb aquests pensaments segur que entro a formar part del 3% de la població mundial que podria ser qualificada de psicòpata segons la tesi de l'investigador de Cambridge Kevin Dutton al seu llibre La saviesa del psicòpata, llegit abans de dur a terme la promesa de no empassar-me gore abans d'anar a dormir, i que inclou també el llibre de receptes de Gwyneth Paltrow.

Mentre em guardo el raquític canvi del bitllet de 50 euros amb el qual he pagat les dues porcions de peix, a la butxaca, recordo unes memorables frases del llibre de l'actriu: «el peix és més bo (i afegeixo jo, més barat) quan el trec del mar enfront de la meva casa d'estiu» o «senzillament no puc viure sense maionesa vegetariana». Més que un llibre sembla un producte fast food carregat d'un colesterol demagògic que obstrueix les artèries per on corre la intel·ligència. Ara entenc com es pot arribar a ser considerada l'actriu més guapa i la més odiada al mateix temps. Però ja sigui pel record del seu paper amb Òscar inclòs a Shakespeare in love o pel del vestit blanc amb transparències que portava a l'estrena d'Iron man 3, el cert és que els meus instints assassins van desaparèixer davant la possibilitat que a la peixateria s'organitzés un brutal xafarranxo comparable al del concert del grup punk anglès Cockney Rejects al Cedar Club de Birminghan el 1980.

Ja calmat i tranquil perquè sóc més civilitzat que les senyores que fan els 100 metres llisos a cops de colze quan s'inauguren les rebaixes d'El Corte Inglés, penso quanta raó tenien el Quico, el Célio, el Noi i el Mut de les Ferreries quan, en un Vespre d'estiu a la plaça de la Germandat de Sant Julià de Lòria, cantaven allò de Diuen que el peix és car. M'hauré de passar, en un futur, del peix fresc sobretot quan un estudi recent a l'Estat espanyol assegura que el consum de lluç de Namíbia congelat redueix el perímetre de la cintura i disminueix la pressió arterial.

Me'n vaig a casa tot caminant per davant de l'escola espanyola on, malgrat l'optimisme de l'ambaixador del país veí del sud, em penso que tot el peix està venut i que acabarà tancant, quan em truquen al mòbil. És la peixateria. Haig de torna-hi. Han descobert que la màquina de pesar està espatllada i el pes del peix que he comprat no era el correcte. M'han de tornar diners. Uff!!!, vaig dir jo. Arribo a la peixateria i, per compensar-me, em proposen, a molt bon preu, uns molls del Delta de l'Ebre. Els agraeixo l'oferta però els dic que no. Gràcies. Les meves lectures gore, o no, m'han permès saber que l'Ebre és el riu amb més restes de cocaïna del món amb uns 620 quilos, provinents de les restes que deixa en l'orina dels consumidors. Em poden culpar de moltes coses però en cap cas no estic disposat que em facin responsable de la crisi econòmica actual. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.