Foto: EL PERIÒDIC

El Primer de Maig va ser declarat dia internacional del treball el 1889 a Paris en la celebració del primer centenari de la Revolució Francesa. Gràcies a les lluites i reivindicacions del moviment obrer es van aconseguir en el nostre món lleis mes justes per als treballadors que durant la revolució industrial és van saber organitzar en defensa de la seva dignitat com a persones. Ara molts dels drets aconseguits amb molt dolor per la classe treballadora els estem perdent. Els que manen amb una filosofia capitalista neoliberal ens estant prenent tot el que el moviment obrer dels nostres avantpassats havia conquerit. Avui, s'ho estant carregant tot: els llocs de treball, els convenis, els serveis públics, la protecció social, els mitjans de comunicació, la mateixa dmocràcia. Per això, per aquesta punyent realitat em pensava que enguany el Primer de Maig seria una protesta massiva contra una situació cada vegada més precària i insostenible. Doncs m'equivocava força, la participació de manifestants en general ha estat inferior a la de l'any passat, i a la Seu també es va seguir la mateixa tònica, i em costa d'entendre. Hi vaig trobar a faltar a molta gent, a persones sense feina, persones amb treballs precaris que necessiten l'ajuda de Càritas, funcionaris municipals i de l'ensenyament i de la sanitat, treballadors que han sofert durament les retallades. Em costa d'entendre aquesta manca de mobilització, perquè per a mi la unió fa la força i si volem que la situació canvií necessitem com mai anar tots a la una i, colze a colze, defensar la nostra dignitat. La pregunta és per què la participació a la manifestació del Primer de Maig a la Seu va ser tan minsa? Les raons poden ser vàries: la convocatòria no va ser prou evident o prou unitària? O potser si en lloc de les 6 hagués estat a les 7? O també és que la gent està tan desanimada i desil·lusionada que li sembla que no val la pena molestar-se a fer res, que no serveix per a res el que nosaltres, els pobres els desvalguts podem manifestar doncs els que tenen la paella pel mànec sempre acaben humiliant-nos? La meva padrina deia, «mentre hi hagin rucs els savis aniran a cavall». Hem de deixar de ser rucs, doncs treballadors i treballadores som persones i hem de lluitar per defensar el nostre dret a ser persones dignes, i aquest és el motiu de la celebració del Primer de Maig.

Per a més informació consulti l'edició en paper.