• Un bon debat es podria fer sobre la conveniència o no de la desaparició de tants pobles de muntanya

Foto: NOE

Carles Dalmau i Robres ha fet un bon treball amb aquest llibre sobre el transport de la llet produïda a L'Alt Urgell, La Cerdanya i Andorra cap a les fàbriques de La Seu, la Cooperativa del Cadí i Lleteries, entre els anys 1930 i 1980. Són cinquanta anys de la nostra història contemporània que a la part espanyola comprenen la Segona República, la Guerra Civil, la dictadura franquista i la transició democràtica. Andorra, amb les seves pròpies institucions, viu aquestes etapes molt influïda per la situació espanyola.

Amb aquest paisatge el Carles exposa de manera planera i familiar, gairebé diria que amb una especial tendresa, la gran aventura d'una cosa tan aparentment pacífica com el transport de la llet. Una època que es basa en els fonaments deixats per dos personalitats tan curioses i importants com les del Bisbe Benlloch, promotor de l'apertura al món de les nostres comarques via construcció de carreteres, i les de Josep Zulueta i Gomis, gran personalitat urgellenca del segle XX, fundador i promotor del cooperativisme agrari a casa nostra.

El Carles Dalmau compta amb l'assessorament i col.laboració de gent com el Joan Obiols, professor, escriptor de L'Alt Pirineu, Lluís Obiols, arxiver i Carles Gascon, historiador. A poc a poc el llibre ens va introduint en un món que mereix ser conegut per tothom i en especial pels més jove que ara viuen en una societat ben allunyada del que havia estat fins fa poc, una societat lligada directament a la duresa del nostre món rural d'alta muntanya.

L'autor, home vinculat a la banca, on treballà durant força anys, promotor d'iniciatives comercials i culturals, se sent especialment motivat per la temàtica del transport en territoris que tradicionalment havien estat aïllats, abandonats de la mà de Déu i de les autoritats més terrenals. Les carreteres, les pistes i camins de muntanya produïren una imbricació de les nostres comarques amb la resta del territori català però també entre elles mateixes. És curiós observar com es construí una xarxa que arribava a més de dos mil aportadors de llet usant a vegades mitjans de transport molt específics com el de les lleteres que oferien serveis de missatgeria i transport mixt de mercaderia i passatgers –avui dia encara en queda una com a únic testimoni. Les lleteres salpaven cada dia i es trobaven en situacions ben crítiques quan la neu, les tempestes o les esllavissades ho disposaven....Noms com Nadal, Ramonillo, Llorenç, Servat i Gil, entre d'altres, evoquen situacions dignes de pioners agosarats.

Però el fet és que tota aquesta logística desenvolupada al llarg de cinquanta anys, va néixer, va estendre's per tot l'Alt Urgell, Cerdanya i Andorra, i va desaparèixer substituïda per altres mitjans de transport i sobretot per la desaparició de molt pobles i poblets i també per la profundíssima reconversió del sector agrari que ha comportat la desaparició de moltes explotacions pageses. I també d'una de les protagonistes d'aquesta història, la fàbrica coneguda popularment com Lleteries. La Cooperativa del Cadí per la seva part pot administrar avui una gran producció lletera elaborada en les explotacions pageses que s'han pogut adaptar a les exigències actuals.

Un bon debat es podria fer sobre la conveniència o no de la desaparició de tants pobles de muntanya, de tantes explotacions agràries de muntanya. La filosofia zuluetista, avançada al seu temps i ben exposada al seu moment per Domingo Moliné, ja reclamava un cooperativisme de base. Pot ser aquesta una fòrmula de futur per recuperar alguna de les poblacions perdudes? Bé, gràcies a l'amic Dalmau per una exposició gairebé ecològica del tema i per ajudar-nos a millorar el nostre coneixement d'un passat tan proper.

Per a més informació consulti l'edició en paper.