L'u de maig se celebra a molts llocs del món el dia internacional del treballador. Els fets que donen lloc a aquesta celebració s'emmarquen en la revolució industrial dels Estats Units. A mitjans del segle XX, les condicions de treball eren lamentables. La jornada laboral s'estenia per més de dotze hores, la disciplina era controlada per capatassos que castigaven durament si no es complien les pautes de treball establertes, les condicions d'higiene i de salubritat eren deplorables. Davant tots aquests abusos de la patronal, els treballadors van començar a organitzar-se per fer valer els seus drets amb vagues i manifestacions al carrer. Una de les reivindicacions bàsiques dels treballadors era la jornada de 8 hores. Intentaven fer valer la coneguda i raonable màxima que propugnava: «vuit hores de treball, vuit hores de son i vuit hores per a la casa». En aquest context es van produir diversos moviments, el 1829 es va formar un moviment per demanar a la legislatura de Nova York la jornada de vuit hores. Amb anterioritat a aquesta data, existia una llei que prohibia treballar més de 18 hores al dia, tret d'un cas de necessitat. El primer de maig de 1886, milers de treballadors van anar a la vaga paralitzant bona part de les indústries del país. A Chicago però, on les condicions de treball eren encara pitjors, les mobilitzacions van continuar els dies següents. L'única fàbrica que treballava era la McCormiK amb esquirols, pequè els treballadors estaven en vaga des del 16 de febrer perquè se'ls volia descomptar diners del sou per a la construcció d'una església. El dia 3 de maig hi va haver una concentració davant la fàbrica i quan l'anarquista August Spies va fer ús de la paraula, es produïren disturbis entre els concentrats i els esquirols que sortien del torn. La policia va procedir a disparar sobre la gent, produint 6 morts i desenes de ferits. Els fets van ser recollits pel redactor del Arbeiter Zeitung que va redactar una proclama (que el va portar a la forca) convocant un acte de protesta pel dia següent a la plaça Haymarket. Les lluites dels treballadors van continuar durant anys i encara continuen. Però el que reflecteix el meu article és el començament d'una dura i llarga lluita per a uns drets laborals igualitaris per a tothom. Drets que van costar molt patiment i que comencen a perillar a causa de la situació de crisi.

Per a més informació consulti l'edició en paper.