En un estudi sobre salut mental a Andorra patrocinat per la Fundació Aurora Fornés Padreny i presentat recentment, s'indicava que un 15% de la població presenta un trastorn mental. L'estudi mostrava els resultats d'una enquesta efectuada a 900 persones de totes les parròquies, ara fa dos anys. Si tenim en compte que en aquest període la situació econòmica de moltes persones ha empitjorat, és probable que a hores d'ara el tant per cent d'afectats hagi augmentat. Si afegim la delicadesa del tema enquestat, tampoc resulta increïble que algunes respostes no reflecteixin de forma fefaent la realitat. I no és estrany perquè si bé no acostumem a tenir problemes si hem de parlar de malalties o problemes físics, quan es tracta d'admetre problemes mentals les coses canvien. Malgrat que fem servir expressions com ara estic depre, o angoixat o estressat, no portem bé això de la mala salut mental. El simple adjectiu mental ja fa por. Les respostes a les circumstàncies que cada un viu a la seva vida surten del seu cap, la part més important del nostre cos, perquè el regeix.

Qui més qui menys mira de tenir cura del seu cos, però encara ens costa visitar un metge quan l'afectada és la ment, la psique grega, de la que deriva la paraula psiquiatra, el metge especialista, i psicòleg, el qui treballa amb la ment. Això d'anar al psicòleg o al psiquiatra encara ens resulta difícil de pair. En part és per la resposta que les persones amb les que ens relacionem habitualment (família, amics, companys de feina, coneguts) tindrien quan sabessin que hem visitat un especialista d'aquest tipus. Les circumstàncies, però, estan fent que aquesta mena de tabú vagi perdent força. Probablement les complicacions en les nostres relacions personals i la seva banalització, les exigències que sorgeixen en l'àmbit laboral o les dificultats en la convivència en un món que s'ha individualitzat massa, tinguin a veure amb l'augment dels trastorns mentals.

L'abandonament d'ideals que no han estat substituïts per altre tipus de valors, també ha estat una altra de les causes del desconcert vital d'algunes persones. Les falses expectatives i les necessitats artificials creades per aquest sistema econòmic basat en el consum i alenades per la publicitat, tenen quelcom a dir en aquest augment del nombre de persones amb feble salut mental.

Per a més informació consulti l'edició en paper.