Arreu s'entén per Servei universal de telecomunicacions un conjunt de serveis que inclouen la connexió a internet i a la telefonia fixa, la prestació dels quals es garanteix per llei a tots els usuaris finals amb independència de la seva localització geogràfica, amb una qualitat funcional i a un preu assequible. Per tant, les administracions públiques garanteixen que arribin a tots els ciutadans. I fins ara, era el cas a Andorra, i dic fins ara, perquè amb l'apagada de l'ADSL el proper mes de novembre per passar a la fibra òptica, se'm planteja algun dubte. I és que tot apunta que el Servei de Telecomunicacions d'Andorra (STA), té més interès en comercialitzar la televisió digital de pagament que no pas oferir el servei universal a la ciutadania. I aixó que a més de proporcionar un servei universal, l'STA és un operador públic, presidit pel ministre d'Economia. O sigui que el servei que ofereix és universal i públic. Doncs bé, com que una servidora necessitava la connexió per al telèfon i sobretot per a internet, que és una eina de treball més que cap altra cosa, vaig demanar si em podien instal·lar la fibra a prop de la torre de l'ordinador. De primer va ser que sí però, de segon tot van ser problemes. I l'excusa va ser que estic en un pis de lloguer i que si marxo, hauré de fer enrera la instal·lació perquè ha de quedar al menjador, a prop de la tele, i l'operació em costarà 300 euros. Tot i que excessiu, una s'hi avé i s'hi compromet. Em demanen el consentiment de la propietat, però el tècnic se m'avança i em comunica –i amb quina alegria!– que no en tinc el permís. Al meu torn, truco, explico el meu cas i arribo a un compromís. Ho comunico al tècnic que a la meva esquena, torna a trucar i demana a la propietat que signi un paper fent-se càrrec del canvi, i em torna a trucar, feliç, per tornar-me a dir que la propietat ha rebutjat la instal·lació on la necessito. Lleig, molt lleig... Al final me'n vaig sortir però m'he quedat una mica meravellada de la importància que té la tele, sobretot en un moment com el que estem vivint en què no tinc temps ni de mirar-la, i en dono gràcies cada dia, perquè la feina em té molt ocupada. En un país on cada vegada hi ha més gent sense feina, em demano si tot plegat no ratlla la frivolitat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.