Foto: il·lustració de jordi casamajor

Els àrabs diuen que el meló ve del paradís. Un àngel el va portar al nostre món d'amagat, i Alà el va desterrar del cel. Les esquerdes a la pell d'aquesta fruita sagrada són símbols escrits per Alà que es poden interpretar com un oracle, com unes senyals del destí. És cert que el dibuix que formen les esquerdes d'un meló no es repeteix mai. Els interpretadors de somnis desconfien de les persones que somnien amb melons: opinen que són uns ganduls que adoren la vida fàcil i plena de comoditats. Així que si dius a un entès del tema que has somniat amb un meló, segurament pensarà que et tempten plaers prohibits. Qualsevol que hagi somniat amb un meló cor el perill d'acceptar proposicions arriscades de negoci i conèixer gent de poc fiar, i ho ha d'evitar. La única possibilitat que treguis bona sort dels melons somiats és que els somiïs creixent a l'hort. En aquest cas, tindràs o bé amics fidels, o bé diners per viure: una de les dues coses. Si has somniat amb comprar un meló, has d'anar molt en compte: això significa que molt aviat pots caure presa d'hipòcrites i mentiders.

A l'Àsia Central, expliquen que el meló fa que els cabells es tornin brillants, que els ulls es tornin joves i que les possibilitats es converteixin en accions. També asseguren que el meló regula la desmesura de la passió sexual, i aconsellen que la mengin els homes i les dones massa addictes a l'esport d'amor. No se sap amb certesa si el meló ve de l'Àsia Central o de l'Àfrica. Aquesta última hipòtesi és plausible, ja que les llavors de meló s'han trobat a les tombes egípcies. Ara bé, sembla que a aquesta època la melonera (cucumis melo) encara no existia, ja que totes les troballes només indiquen la presència del meló d'aigua o d'Alger. Els autors grecs i romans prestaven més atenció a les propietats medicinals del meló que al seu gust, tot i que al segle II, Pal·ladi parlà del cultiu de meló, i remarca que els seus fruits són dolços i saborosos. Tanmateix, els historiadors que han estudiat la relació dels preus de fruites i verdures a l'època de l'Imperi Romà senyalen que el preu dels melons aleshores s'aproximava molt al preu dels cogombres (potser no eren gaire gustosos, si sortien tan barats).

Durant les croades, els monjos catòlics van portar melons de polpa de color taronja i sense retícula, originaris d'Índia, al papa de Roma, al castell de Cantalupo de Vaticà: des d'aleshores, aquesta varietat de meló es coneix com a cantaloup. Els melons de cantaloup que podem veure als quadres del segle XVI, tant de Rafael com del pintor flamenc Frans Snyders, són exactament iguals als melons de cantaloup que coneixem avui. Més o menys a la mateixa època el meló va ser introduït a Amèrica. Es pensa que l'hi va portar Cristòfol Colom i els seus mariners, més o menys intencionadament: en una de les fonts vaig llegir que menjaven melons i tiraven llavors, i anys més tard van trobar que als mateixos llocs on havien passat, ara creixien melons.

La melonera necessita molta calor per créixer: el mínim de 15 graus per germinar, i després, per vegetar i fructificar bé, el mínim de 20 graus de mitjana durant tres o quatre mesos més: per això, els tsars russos que feien cultivar melons als seus hivernacles, feien que els jardiners hi entressin amb una sola camisa: si el jardiner tenia fred i s'havia de tapar més, també necessitava tapar els melons.

Per a més informació consulti l'edició en paper.