L'última EPA ens proporciona una nítida fotografia del principal drama de la crisi al nostre país, Espanya, que és l'humà. A més del pla general que mostra més de sis milions de persones en atur, la imatge ens mostra alguns enquadraments devastadors: gairebé dos milions de llars amb tots els seus membres desocupats, el 57% dels joves sense un lloc de treball, el 56% dels aturats de llarga durada. L'excepcionalitat de les dades en el marc de la Unió Europea demostra que el nostre, al marge de la situació econòmica global, és un problema endèmic, mentre que la imparable tendència, tot i el canvi de govern, tot i la reforma laboral imposada , fa palesa la incapacitat dels nostres governants per redreçar la situació.

La lògica preocupació social es transforma en indignació a l'escrutar la reacció del govern. Que en una situació crítica com aquesta la ministra d'Ocupació no doni la cara, no comparegui per donar una explicació, evidència que no és digna mereixedora de la seva ocupació. I que en un país foradat per l'atur en els dos pols de la vida professional, entre els més joves i entre els que superen els 45, s'estigui plantejant retardar l'edat de jubilació fins als 67, sona a pesat acudit negre.

Quins temps en què amb quatre milions d'aturats l'actual vicepresidenta del govern proclamava que la prima de risc a Espanya era Zapatero. Quins temps en què Mariano Rajoy, quan es va arribar als cinc milions, considerava imprescindible un canvi polític a Espanya per frenar una sagnia insuportable. Com fa mal recordar el pla Pons en set dies pel que s'anaven a crear 3,5 milions de llocs de treball en aquesta legislatura, o aquella foto de Rajoy davant de la cua d'una oficina d'ocupació anunciant que quan ell governés anava a baixar l'atur a Espanya.

Però el pitjor no són les paraules del passat. El pitjor és la incapacitat actual dels que llavors parlaven, el pitjor és el silenci present de la ministra o la verborrea de Carlos Floriano, número 3 del PP, dient que no ens encegui la dada i ens impedeixi veure els bons resultats de la política econòmica del govern. Almenys no ens ofenguin, per favor. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.