Foto: NOE

Ha passat Sant Jordi, amb llibres i roses: una manifestació col·lectiva del nostre poble, del que som. Penso que la diada de Sant Jordi ha de tenir la mateixa valoració política que la de l'Onze de Setembre. Milers i milers de persones emplenant rambles, passeigs i carrers d'arreu del país amb llibres i roses plantant cara pacíficament lliurament i democràticament al Drac de la Intolerància contra la nostra realitat. Un dia l'any passat arrel dels continuats atacs contra la llengua, la cultura i l'escola catalana, discutíem amb un company la diferencia entre sobirania i independència i si una estava vinculada a l'altre i no se pas ben bé si ho vàrem acabar d'aclarir. El concepte d'independència el teníem clar, ser independent vol dir no dependre de ningú altre per organitzar-te la teva vida, així doncs enteníem la independència familiar, l'econòmica i la nacional; en canvi els concepte de sobirania ens va costar més de destriar, fent un repàs vàrem trobar la sobirania del rei, la de la nació i la sobirania popular i ens vàrem remuntar fins a la Revolució Francesa. Avui, ajudada no solament pel diccionari sinó per la realitat catalana penso que ho tinc una mica més clar: Sobirania és la qualitat del poder polític d'una organització, d'un territori, d'un estat, d'una nació de no estar sotmès a cap altre poder. Per tant Catalunya, la Nació Catalana tot i estar dins de l'Estat espanyol, és sobirana i si és sobirana té dret a decidir el seu present i el seu futur i dintre d'aquest present i futur hi ha la relació Catalunya-Espanya; per això és necessària la consulta que ens digui si la gent d'aquest país volem o no que Catalunya sigui un Estat propi que pugui lliurament decidir la seva relació amb l'Estat espanyol. Avui aquest és el nostre repte, i continuant amb la metàfora podem dir que Sant Jordi som tota la ciutadania de Catalunya que hem de vèncer el Drac de l'antidemocràcia concretitzades pel PP per salvar la Princesa que és la sobirania. Rajoy menteix quan diu que la consulta no és possible dins la legalitat vigent, i en canvi destacats constitucionalistes avalen que es pot realitzar sense necessitat de reformar la Constitució. La gent volem decidir i aquesta voluntat del poble s'ha de concretar amb un ampli acord Nacional dirigit pel Parlament que pugui fer una feina similar a la que va fer en el seu moment l'Assemblea per Catalunya.

Per a més informació consulti l'edició en paper.