Falten economistes i sobren profetes. Vivim més de pronòstics que de realitats. Dels «brots verds» que sense altre fonament que guanyar temps augurava l'avui oblidada Elena Salgado, hem passat a les profecies del president del Govern que assegura que a principis del 2014 començarem a sortir del forat de la recessió.

«L'any que ve hi haurà creixement i es crearà ocupació», ha dit Mariano Rajoy en vigílies de l'EPA i dos dies després que el seu ministre d'Economia, Luis de Guindos, se sincerés amb el The World Street Journal reconeixent que havia una errada en la previsió de dèficit inclosa en els pressupostos i que en lloc del 0,5 per cent, pot arribar al 1,5 per cent, el triple del que s'havia anunciat pel Govern.

En paral·lel, l'FMI pronosticava una caiguda de la nostra economia en 1,6 per cent mentre que la Comissió Europea xifrava el retrocés en el 1,4. Un informe recent del Banc d'Espanya també concloïa que la recessió va per llarg. ¿Qui està més a prop de la veritat dels fets? ¿El polític que guanya temps intentant animar al personal a què sap instal·lat al pessimisme o els tècnics que són els que fan les sumes i les restes?

Vist que és l'economia qui mana sobre la política un s'inclina a pensar que als pronòstics dels polítics només cal atorgar-los un valor propagandístic. El president del Govern diu que l'any que ve començarem a sortir del túnel perquè és el que li agradaria que succeís, no perquè tingui la certesa-recolzada en dades de que això vagi a succeir.

És poc menys que una vàlvula d'escapament, una forma d'alleujar l'angoixa que sens dubte sent al comprovar que després de la reforma laboral se segueix destruint ocupació i que després del rescat de les caixes i bancs segueix sense fluir el crèdit sense el qual les petites i mitjanes empreses estan abocades a la jivarització o al tancament.

Crec que als pronòstics dels polítics cal concedir-los un valor limitat. Mirar enrere esdevé un acte de crueltat. Penso en totes aquelles fantasies de Zapatero en relació amb la situació de l'economia espanyola –des de la seva visió col·legial de la Champions league al proclamat sorpasso amb el que estàvem a punt de superar França després d'haver deixat enrere Itàlia. Vist el fracàs dels seus predecessors en matèria de profecies em sorprèn veure que Mariano Rajoy calça sandàlies i porta camí d'ensopegar en la mateixa pedra.

Per a més informació consulti l'edició en paper.