Foto: EL PERIÒDIC

L'ètica és quelcom que ens ajuda a saber com s'ha de viure. Discrimina les accions en termes del bé i del mal, del correcte i de l'incorrecte, del deure i de l'obligació. Sovint l'ètica està emmascarada dins una moral determinada, ja sigui religiosa, corporativa, deontològica o d'altres màscares socials.

Sigui com sigui, l'ètica ens serveix per reflexionar sobre les accions humanes. Les dels demés i les nostres. De fet, en l'estudi i la valoració de les accions, la relació entre el que un fa i el que fan els altres, és completament determinant. Per coherència, un no pot obligar o permetre de fer el que un mateix no faria. En aquest sentit, sempre he estat molt kantià. El rigor que Kant va transmetre en la seva filosofia el va formular en els principis categòrics, on determinava quina ha de ser la pauta de la nostra conducta. La voluntat d'un mateix determina en la pràctica les seves lleis, els seus imperatius. Així trobem la màxima kantiana definida com a imperatiu categòric: obra només segons aquella màxima que puguis voler que es converteixi, alhora, en llei universal. El que Kant pretenia és trobar un referent moral racional que permeti crear una ètica universal.

Alhora així demostrava com sempre tothom sap, quan actua, si fa quelcom èticament correcte o no.

I més enllà de l'ètica, també hi ha la qüestió estètica de les nostres accions. La bellesa de les accions humanes determina la nostra ètica, i això m'encanta. Quan fem quelcom que és ètic, alhora també el definim com una acció bonica i bella. Per contra, quan fem quelcom poc ètic, el qualifiquem com una acció desagradable i lletja.

Les males arts són precisament quan s'actua de forma poc ètica i desagradable. És quan s'actua, sabedor que el criteri emprat seria tot el contrari a com ens agradaria que els demés actuessin si estiguessin en la mateixa situació.

Però curiosament, sigui pel que sigui, hi ha gent que a voltes actua així. Gent amb males arts que prenen decisions sabedors que fan mal i ho fan expressament, perquè consideren que tenen suficients motius per fer-ho. Obrant de tal manera que s'utilitzen les persones i les accions com un fi i no com un mitjà.

En aquests dies veig accions respecte les quals, les persones que les han fet, les reprovarien completament, ja fos en una altra situació o si les haguessin comés d'altres persones en les mateixes circumstàncies. Aquesta doble moral, ja sigui feta a través de transferències de diners, o de filtracions, o d'altres formes que mai es faran públiques és quelcom completament rebutjable i que no porta més que a crear una crispació innecessària.

Per a més informació consulti l'edició en paper.