Foto: EL PERIÒDIC

Des que es va descobrir l'ADN i es va començar a reconstruir les seves seqüències, la idea de fer reviure espècies extingides s'ha estès molt més enllà de la ciència ficció del Parc Juràssic i els seus dinosaures, per convertir-se en una de una matèria de pensament. Si la recuperació dels extints esdevé un objectiu, què en faríem amb el saber dels homes i dones de neandertal? Multiplicar la diversitat humana i per tant la seva capacitat de supervivència i la d'abordar maneres diferents de pensar, seria la resposta. És la posició d'un grup d'investigadors davant de l'atzucac que es presenta amb un futur en què la vida humana, com la de tot ésser viu, serà tan vulnerable com ho va ser la dels brontosaures.

L'extinció dels éssers humans preocupa, es percep com una amenaça i per això a qualsevol cultura dominen per mitjà de mecanismes institucionals com les normes o les religions, les pràctiques per a la defensa de la supervivència de l'espècie de les que en formen part la defensa del territori i dels recursos.

I com la de qualsevol ésser viu, els humans intenten adaptar-se el millor possible al medi però sense deixar d'inventar fórmules imaginatives, de vegades gens funcionals, sense les que l'evolució no tindria lloc. Com a solució imaginativa, la biogenètica ofereix possibilitats com la de fer reviure, sense èxit fins ara, la desapareguda Capra pyrenaica pyrenaica o els mamuts congelats. Com a repte científic és extraordinari però és possible trobar el biòtop favorable a la seva supervivència?

Des d'un punt de vista sociològic, en els humans, podem recrear les condicions de vida de fa 20, 50 o 1.000 anys? A més d'afinar en el coneixement científic, l'apassionant àmbit de recerques en biogenètica ens transporta al dels mites, com el del renaixement, la potencialitat de tornar a ser, la de preservar i conservar per reutilitzar des de l'experiència. I ja ens podem posar a observar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.