Després d'haver aprovat el PP en solitari una nova llei contra els desnonaments aquesta setmana passarà a la història del Congrés dels Diputats amb lletra petita. Podia haver estat una llei de tots, una llei a recordar amb lletres majúscules.

La norma preveu renegociacions del deute i en alguns casos suspensió dels desallotjaments, però no estableix la dació com a fi del trajecte d'angoixa a què es veuen sotmesos els que han de passar pel terrible tràngol dels llançaments. Sent justos, cal reconèixer que l'aprovat millora el que teníem, millora el que havia però s'ha perdut l'ocasió de fer, per consens, una llei duradora. No val la pena entrar a discernir qui ha posat més, és a dir menys, per evidenciar que Espanya, en política, és incapaç de lliurar-se de l'ombra de Caín. És veritat que el PP disposa de majoria absoluta i amb aquest mandat legítimament aconseguit a les urnes, pot parlar amb el BOE sense intermediaris, però aquí està el per què de l'ocasió perduda. Ocasió d'haver llaurat un acord amb altres forces polítiques per blindar la nova norma i sostreure a la Llei del Pèndol, a la mala costum de canviar tot el que ha fet el Govern anterior així que arriba un de nou. El PSOE que ha oblidat que va crear jutjats especials per a «agilitzar» els desnonaments també ha perdut l'oportunitat d'ajustar el seu oportunisme a la realitat del que podia i hauria d'haver cedit el PP per, entre els dos i potser amb la suma de CiU i fins d'UPyD haver donat llum a un text capaç d'aguantar el pas del temps i els canvis que es produiran en el mercat immobiliari. No ha estat així i per això parlo de lletra petita, de l'enèsima oportunitat perduda per demostrar als ciutadans que la classe política deixa de comportar-se com els hooligans dels clubs de futbol que l'enemic no li concedeixen ni aigua. L'exemple (dolent) del que ha passat al llarg dels darrers 30 anys amb les lleis que regeixen l'Educació, matèria en la qual cada Govern ha esmenat la plana a l'anterior, amb el resultat que coneixem: 30% de fracàs escolar i a la cua d'Europa en l'Informe Pisa, hauria convidar-nos a reflexionar. Alemanya va torejar la crisi econòmica i la sorteja bastant millor que els altres perquè en els compassos inicials de l'esclat de la bombolla financera l'esquerra i la dreta van aparcar la triperia partidista en nom de l'interès general. A ells els va bé. Nosaltres, a força d'exagerar el que ens separa, estem com estem. Malament en gairebé tot.

Per a més informació consulti l'edició en paper.