Foto: EL PERIÒDIC

La setmana passada afirmava que la ciutadania d'Andorra està acostumada a viure amb normalitat la figura del coprincipat i que no sembla que ningú vulgui fer trontollar aquest equilibri mil·lenari. Tanmateix, també em semblava evident que els representants triats a les urnes votarien, en benefici de la pròpia ciutadania –en aquest cas de les dones–, a favor de la despenalització de l'avortament en els tres supòsits proposats pel Partit socialdemòcrata. Malauradament no ha estat així; la majoraria en ple va negar ni tant sols la possibilitat del debat i no van acceptar la presa en consideració de la proposició de llei.

Totes les justificacions que s'han pogut llegir, escoltar o veure han anat en la línia de la salvaguarda institucional, a banda de les veus demagògiques que han afirmat que ara no era el moment i que la societat andorrana té altres prioritats abans que aquesta.

Tot i tenint en compte les altres prioritats –de les que tots som conscients i en les què ens cal actuar amb premura–, crec que aquest petit afer marcarà un abans i un després en la política andorrana, ja que una gran part de la ciutadania no ha acceptat els motius reals del posicionament del Govern i de la majoria parlamentària; el propi cap de Govern, Toni Martí, ens ho demostra quan comenta la necessitat –¿la voluntat?– de buscar una forma legal de superar aquestes situacions.

Sembla que ens hem desviat del camí més planer per aventurar-nos per un camí més pedregós; considerant que per motius de supervivència ens caldrà fer molts altres canvis en el nostre futur més immediat, potser que la majoria ciutadana veurà amb bons ulls uns canvis més profunds que aquesta despenalització. Al final del camí se n'albiren alguns: una major participació i representació ciutadana, més transparència, un nou equilibri territorial, una nova distribució dels fons públics, un encaix internacional diferent; en definitiva, l'assumpció de què la nostra sobirania només podrà estar limitada pel respecte a les d'altres pobles.

Per a més informació consulti l'edició en paper.