PUBLICITAT

Salvador Espriu

SOL GASCH
[email protected]

Periodic
Foto: EL PERIÒDIC

No havia sentit mai a parlar de Salvador Espriu fins que a principis dels anys 60 del segle passat un bon dia, a les escales que baixaven cap al bar de la Facultat de Lletres un noi repartia uns papers i en vaig agafar un, era el poema de Salvador Espriu Assaig de càntic en el temple. He de dir que de les companyes amb qui anava solament la Neus Maluquer, filla del Dr. Maluquer, catedràtic d'arqueologia, coneixia Espriu. No és d'estranyar, doncs la nostra formació sobre literatura catalana era minsa. En el meu cas tot i que per algun llibre conservats a casa, coneixia, autors com Pitarra, Verdaguer, Maragall, Santiago Rossinyol, Apel·les Mestres, Àngel Guimerà i algun altre. Em semblava que el que l'ensenyament oficial franquista i en castellà no m'havia donat ho havia après a casa. !Quan equivocada estava! L'Assaig de càntic en el temple fou la porta no només de la meva descoberta d'Espriu sinó sobre la resta dels poetes catalans. Vaig estalviar diners per comprar-me el llibre El Caminant i el Mur on hi havia el poema que havia descobert. Com des de petita a casa el meu germà Andreu m'havia ensenyat a recitar poemes em vaig aprendre l'Assaig de Càntic en el temple, i per Sant Jaume a la festa Major de Travesseres, el vaig recitar davant de tota la parentela. Quina emoció! Salvador Espriu entrava a formar part del meu propi món poètic i teatral. No s'ha de confondre aquest poema amb el d'Inici de càntic en el temple dedicat a Raimon en homenatge a Salvat-Papasseit. Una altra obra que m'ha colpit és La pell de brau, i fins i tot el en el llibre d'història sobre l'Alt Urgell acabo el meu treball sobre el Franquisme amb un dels seus poemes: «Que Sepharad visqui eternament en l'ordre i en la pau, en el treball, en la difícil i merescuda llibertat». Com que Sepharad, o sigui Espanya, no accepta la merescuda llibertat de Catalunya i ja que la setmana entrant és Sant Jordi, voldria compartir amb vosaltres l'oració, avui tant escaient, que Espriu dirigeix al Patró de Catalunya:

«Senyor Sant Jordi, patró / cavaller sense por / guarda'ns sempre del crim / de la guerra civil. / Allibera'ns dels nostres pecats / d'avarícia i enveja, del drac / de la ira i del odi / entre germans, / de tot altre mal / Ajuda'ns a merèixer / la pau / I salva la parla / de la gent catalana. / Amén».



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT