Els Estats Units són un país especial. Un món a part. En molts aspectes, admirable. La seva gent tenen el que podríem anomenar sentit de país, patriotisme per sobre d'ideologies. Aquest sentiment de pertinença es manifesta en les ocasions en què la tragèdia els colpeja. Ho vam veure quan els atacs terroristes contra les Torres Bessones i el Pentàgon i ho hem tornat a veure aquests dies després del criminal atemptat de Boston. Cap veu s'ha aixecat per qüestionar l'actuació dels policies que malgrat estar presents al llarg del recorregut en què es desenvolupava la marató no van advertir la presència de les bombes, pel que sembla ocultes a les galledes de les escombraries.

El que hem vist ha estat a uns ciutadans bolcats amb els ferits, acostant-se als hospitals per donar sang, col·laborant amb els policies i facilitant informació i pistes sobre el que ha passat. «Ara no som ni demòcrates ni republicans, som americans, nord-americans units contra el terror», va dir en el seu missatge el president Barack Obama. Un missatge en el qual no va especular ni es va crear expectatives allunyades de la realitat. Va reconèixer que encara no se sabia res sobre la identitat del criminal o criminals que havien col·locat els artefactes explosius. Ni es va anticipar al resultat de les investigacions, ni va tractar de distreure l'atenció de l'opinió pública assenyalant hipotètics culpables sobre els quals immediatament s'hauria bolcat l'ira ciutadana desviant així l'atenció sobre possibles negligències dels serveis policials. Tot el contrari: senzillesa extrema a l'hora de posar veu i sentiment al dolor. Res de manipulacions polítiques.

Davant d'una forma d'actuar s'aixeca en la nostra memòria el record del que va passar a Espanya després dels atemptats de l'11-M a Madrid quan la política es va apoderar de l'escenari i els polítics van ser incapaços de separar les afinitats partidistes del relat dels fets .

Admirable, ja dic la serenitat d'Obama i, a jutjar pel que hem sentit i vist a la televisió, encomiable, també, l'actuació dels responsables policials que no especulen sobre la identitat de l'autor o autors de l'atemptat. Un altre país. En aquest cas, un país admirable del qual seria bo prendre exemple a l'hora d'enfrontar les causes comunes sense el lamentable impuls caïnita, de bàndol política, que tantes vegades ens perd als espanyols.

Per a més informació consulti l'edició en paper.