Als publicistes i escenògrafs del Partit Popular, que són una mica antics, els ha de semblar molt modern organitzar aquestes xerrades «informals» en cafeteries per «acostar» als ciutadans. Aquests atrezzistes saben que a la gent li agrada parlar de política als bars, però la precipitació en muntar les seves pròpies performances hoteleres els ha jugat una mala passada: en efecte, a la gent li agrada parlar de política a les tavernes, però no quedar-se callada mentre altres li donen la murga, de manera que el que ha passat a la cafeteria del barri de Salamanca on María Dolores de Cospedal va pronunciar, retrepada en un tamboret per donar-li el grau d'informalitat i proximitat convenients, un dels seus parlaments més vergonyosos, no és ni homologable ni exportable.

Es pot discutir, sens dubte, la pertinència dels escraches, aquesta forma de protesta dictada per la desesperació, però on no es pot discutir, perquè no hi ha opinions diverses o enfrontades, és a les elegants cafeteries on els propagandistes de Gènova sentin sobre tamborets als directius de la casa: tots són del PP. ¿Què discutiran, per ventura, si tots, actors i públic, estan en la mateixa ona? En aquest teatret una mica cinema-club, una mica catequesi, no pot reproduir-se la libèrrima dialèctica política dels bars normals, on, com se sap, van a a matar el temps, o si més no a ferir-lo lleument, criatures de tota mena ideològica i del més variat credo i condició.

En un bar normal, amb el seu bullici i les seves coses, María Dolores de Cospedal hauria pogut, per la llibertat que hi regna, anomenar nazis als desnonats que es manifesten davant els portals dels polítics de la majoria absolutísima i el Reial Decret a l'engròs, però, a diferència del que va passar a la seva cafeteria, algú, amb tota seguretat, li hauria replicat o fins i tot cridat l'atenció. Perquè la llibertat, fins i tot la dels bars, té els seus límits, i no es pot, per exemple, faltar, i molt menys faltar al bèstia sota capa de reprovar als que falten. En tot cas, o Cospedal no té ni idea del que és el nazisme, o se'n va anar massa amunt en aquella comunió cafeteril d'adhesions indestructibles. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.