Les retallades a què s'està sotmetent a la ciutadania espanyola, no serien necessàries si no existís la corrupció i el malbaratament, que no és sinó una forma més de corrupció. I m'explico. La corrupció és l'obtenció d'un benefici econòmic irregular i personal, per part de qui gestiona l'ús dels diners públics. Els malbarataments són un mètode habitual de la classe política, convertida en casta, bé per obtenir sucosos beneficis en forma de comissions de tota mena, o bé per obtenir un benefici en forma de suport electoral a canvi de vendre com un mèrit, el que en realitat no és sinó llençar els diners de tots per la finestra, a mans d'amics constructors o comissionistes diversos.

Els projectes faraònics s'han pagat en gran part amb els diners que hi ha a les caixes d'estalvi, dirigides per polítics, i des d'on s'ha fet un ús partidista dels diners dels ciutadans per finançar aeroports sense avions, ciutats de la llum, cinema, justícia o arts, dels quals la lluentor cega els electors. Al final la factura d'aquesta mala gestió política la paguen els ciutadans, perquè els polítics, de tots els partits sense excepció, van a la seva; a ells les retallades no els afecten en absolut. I dic de tots els partits, perquè la corrupció i el malbaratament estan generalitzats i afecten des de la Direcció de l'Estat fins al responsable de la recollida d'escombraries dels pobles amb dos-cents habitants.

És un problema sistèmic que requereix una solució estructural i no paraules buides i discursos buits. No hi ha més corrupció de dretes, d'esquerres o nacionalista, sinó que hi ha més corrupció a mesura que s'obté més quota de poder. La corrupció i el malbaratament neixen de l'opacitat, de la manca de transparència i de la manca de sentit de servei públic dels nostres polítics.

Aquí no dimiteix ningú. I no senyor. Els diners públics han de poder ser controlats de forma pública, perquè ens pertanyen a tots. Sense opacitats, sense Bárcenas, Urdangarines, ni Filesas de torn. I fins que no tinguem transparència absoluta en els comptes públics, afectin al Rei, a l'església, als partits, als sindicats, a la regidoria, la corrupció i el malbaratament seguiran existint. Parin ja d'una vegada per totes, perquè això és insostenible i vostès, senyors polítics, ho saben.

Per a més informació consulti l'edició en paper.