Ahir un company de redacció va absentar-se uns minuts per anar a recuperar els nens de la seva veïna a la guarderia. I és que a partir de la set de la tarda i fins les vuit del vespre, que era quan sortia la seva mare de treballar, els nens de tres i vuit anys, quedaven sols al carrer. Aquest és un bon exemple dels esforços que es fan per conciliar la vida laboral i la vida familiar.

¿Perquè les guarderies no poden tancar a l'hora que les mares surten de treballar? Quan la majoria surt a aquesta hora... La mare de les criatures no va tenir més remeï que demanar al veí si li volia fer el favor: Fer-se càrrec de les criatures, tot i estar també treballant. El company generós de mena no s'hi va poder negar. I on era el pare? Doncs a França, a treballar, perquè a Andorra se li ha acabat la feina i no n'hi troba. La família tira endavant com pot.

I tot això em fa pensar, ara que tots i totes cridem tant per despenalitzar l'avortament, si no hi ha tota un bateria de lleis a reformar i fins i tot, fer, perquè les dones –i tot sigui dit de pas, també els infants– puguin adquirir uns drets que ja els pertanyen, però que sovint se'ls neguen amb la complicitat de la més absoluta indiferència per part de tothom.

A la poca sensibilitat de patrons i polítics per conciliar la vida laboral i la vida familiar, repte major –valgui la redundància– per a la majoria de famílies d'aquest país, també hi podem afegir la poca sensibilitat per igualar els salaris entre homes i dones de mateixa vàlua. Quan és sabut que elles treballen més que ells, perquè a la feina de fora de casa hi afegeixen la de casa, i l'educació dels fills en el 99% dels casos.

Malauradament, l'exemple d'aquesta parella separada per força, s'inscriu en la banalitat. Els nens es queden amb la mare perquè tot i que treballi, ¿qui més se'n podria fer càrrec?. Poques vegades passa el contrari, que el pare es quedi amb les criatures perquè la mare pugui tirar endavant la seva carrera professional. Bé, potser aquest no és ben bé el cas de la parella que avui m'inspira, però no puc deixar-hi de pensar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.