Despenalitzar sí o sí
[email protected]
- Foto: NOE
La ciutadania d'Andorra està acostumada a viure amb normalitat la figura del coprincipat; sentim un orgull genuí de l'especificitat que ens caracteritza institucionalment i no crec que ningú, a hores d'ara, vulgui fer trontollar aquest equilibri que ens ha garantit la supervivència. Andorra, però, ha evolucionat amb el temps i enguany celebrem, amb il·lusió, el vintè aniversari de la Constitució, la qual ens va permetre accedir a la democràcia explícita i al reconeixement de la sobirania del poble.
Les peculiaritats d'un dels nostres coprínceps, el representant de l'església catòlica al Bisbat d'Urgell, ens va portar a fer unes concessions raonades, com per exemple la protecció de la vida en totes les seves fases i, evidentment, a una sèrie de conseqüències jurídiques, com la consideració com a delicte de l'avortament provocat.
Tot i aprovar una disminució de les penes, l'any 2005 no es va aconseguir, al Consell General, la despenalització en tres supòsits particulars –perill per a la vida de la mare, malformació del fetus i embaràs fruit d'una violació– i avui, vuit anys desprès, el debat es planteja novament.
Les declaracions apunten a que –so pena d'una crisi institucional o d'una pseudo-inconstitucionalitat– els nostres governants no aprovaran aquesta despenalització, tot i els arguments a contrari, que són molts i prou ben fonamentats.
La vida en gestació ha de ser un bé jurídicament protegit, sense que això signifiqui que se li hagi de donar una protecció absoluta, doncs implicaria esborrar el dret de la dona a la seva integritat física (dret igualment recollit a la Constitució) en pretendre, mitjançant una ficció jurídica, caracteritzar el fetus, des del moment de la concepció, com un ens separat del cos de la dona i amb capacitat de supervivència independent.
En aplicació d'allò que els organismes internacionals ens reclamen, ens cal despenalitzar l'avortament en els tres supòsits plantejats, com a fruit –també– de tenir una Constitució i de ser una democràcia plena.
Per a més informació consulti l'edició en paper.