Les paraules, que tracten de reflectir la profunditat de la crisi, es descontextualitzen pel seu ús reiterat sense efectes terapèutics. Perden sentit perquè quan revelen tragèdies i urgències, en la política espanyola, cap dels afectats recorre a la catarsi.

La democràcia espanyola està desnaturalitzada i ha perdut la virtualitat de permetre una societat transitable. Les enquestes són tossudes i indiscutibles. S'han trencat els nexes d'unió de la majoria dels ciutadans els seus representants i les institucions.

És gairebé impossible trobar una institució en la qual confien els ciutadans. La llista seria interminable, però per descomptat no es salven ni els partits, ni els sindicats, ni els organismes reguladors de la vida econòmica, ni les organitzacions empresarials. I tampoc la Monarquia. Aquest vaixell que és Espanya, té tantes vies d'aigua que no admet recomposicions, no seria exagerat parlar d'una refundació com a país.

La passivitat dels responsables d'aquesta situació indiquen clarament que els falta coratge perquè entenen que, des de la comoditat aparent de la seva situació actual, els canvis imprescindibles reduirien els seus privilegis. Senzillament no estan per la feina.

La Monarquia és l'última institució que ha entrat a la trituradora social. Sempre va estar subjecta per agulles, ancorada en la creença que havia estat una eina útil de la transició. Va ser implantada amb fòrceps, com a solució d'un trànsit de la dictadura, en la qual la figura del llavors príncep havia estat compromesa, a la democràcia possible. Llavors, el risc d'involució, la insuportable realitat del terrorisme i el poder que tenien encara els militars del franquisme, ens va empènyer als braços d'una corona reinventada. Aquest idil·li forçat per la tossuderia dels fets, s'ha trencat.

No hi ha entusiasme republicà i hi ha desafecció monàrquica. La Constitució té les costures trencades per la falta de consens de la conceptualització d'Espanya i per la incapacitat de donar resposta pràctica a les demandes imprescindibles dels ciutadans.

L'única solució per evitar el caos és una refundació de la democràcia espanyola que parteixi d'un nou projecte constituent. El problema és que el temps és limitat i demà pot ser massa tard.

Per a més informació consulti l'edició en paper.