• És possible que la pròxima «Andorra dels russos» sigui, precisament, Andorra?

Foto: NOE

Durant anys, els inversors de Rússia amb capital suficient com per posar-lo a mercats tercers van trobar a Nicòsia un lloc extraordinari on posar els seus diners: és a la Unió Europea, enmig d'un sistema bancari que semblava estable i que oferia bons rendiments.

No obstant això, de la nit al dia, tot això ha desaparegut. El salvatge intent de rescat ha permès a la UE imposar quitances a tots els dipòsits de més de 100.000 euros, quan, segons Barclays, més del 40% dels dipòsits de l'illa eren de més de mig milió.

I els principals afectats per la decisió de la Unió Europea són els inversors russos.

Doncs tal com va informar en el seu moment l'agència qualificadora Moody ‘s, fins a 24.000 dels 68.000 milions d'euros que es trobaven en els comptes de dipòsit de Xipre en el moment del rescat del passat 16 de març eren de procedència russa.

Ara, els inversors afectats estan buscant noves destinacions per als seus diners. I és possible que la pròxima «Andorra dels russos» sigui, precisament, Andorra.

Andorra és un lloc curiós. Amb prou feines 70.000 habitants i ubicat en un enclavament bucòlic enmig dels Pirineus, a Andorra operen cinc grans bancs i es nota als principals carrers comercials que és un lloc on no hi falta el luxe, ni els hotels de cinc estrelles.

En anys recents, el petit Principat ha fet esforços importants per atraure consumidors i turistes russos. La gran majoria dels establiments comercials han disposat cartells en ciríl·lic per atraure els turistes russos que substitueixen espanyols i francesos (propers, però en crisi) i fins i tot ha organitzat una setmana de la cultura russa per apropar-se més al país.

I ara, està fent un treball actiu, enviant representants comercials a Rússia i utilitzant la seva xarxa d'oficines a Xipre, per atreure aquests capitals.

Segons Ramon Morell, analista d'ETX Capital amb experiència financera i bancària a Espanya i a Andorra: «La quitança als grans dipòsits a Xipre ha provocat un moviment de capitals russos a Suïssa, però els que busquen major discreció ho fan a Andorra. Allà és fàcil convertir-se en resident, simplement adquirint un immoble o invertint mig milió d'euros al país».

«Com els russos no són ciutadans de la Unió Europea, els seus diners queden discretament fora del circuit d'informació, excepte en el cas d'alguna investigació fiscal o judicial oberta per blanqueig de capitals», explica Morell.

De manera generalitzada, s'espera que molts inversors russos puguin moure els seus diners a nous països on els seus diners estiguin segurs i garantits.

Andorra ja no és un paradís fiscal, però ho va ser durant 60 anys, tot just fins el passat 2009. No obstant això, ofereix excel·lents condicions.

El passat dos d'abril, en una visita al Principat, el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon va aplaudir al Govern del petit país per ser cada vegada una economia «més transparent i competitiva».

Primer, una òbvia proximitat a l'aeroport de Barcelona i a la costa mediterrània espanyola, on cada vegada resideixen més ciutadans russos. I segon, és una destinació ideal per als grans inversors.

Andorra compleix condicions similars a les de Xipre per als capitals russos. L'impost de societats és baix i inferior al de Rússia. El sistema bancari és conservador, estable i molt discret.

«A Andorra, es funciona sota el secret bancari: comptes xifrades, règims comptables flexibles i financers i mai intercanvien informació amb altres estats, i això és positiu per als diner rus», expliquen experts de la Universitat de València consultats per Rusia Hoy.

Allà, el panorama està dominat per només cinc bancs: MoraBank, Banc Sabadell d'Andorra, Crèdit Andorrà, Andbank i Banca Privada d'Andorra. Entre els cinc, que conformen la totalitat de l'Associació de Bancs Andorrans (ABA), movien l'any 2010 actius superiors als 13.000 milions d'euros anuals, segons xifres oficials de l'ABA.

I ho fan amb unes condicions envejables. Uns ràtios de solvència superiors al 22% i amb ràtios de liquiditat superiors al 70%, sempre d'acord amb dades de l'ABA.

En una entrevista recent, Francesc Tarda, un portaveu de la banca andorrana va dir: «Les nostres institucions financeres són fiables i garanteixen la confidencialitat dels dipòsits».

El Principat rep 11 milions de turistes cada any, tot i comptar només amb 30.000 persones ocupades. Tanmateix, gairebé com Suïssa, Andorra ja està deixant de ser un paradís fiscal. L'Impost de Societats és del 12%, no es paga impost de la renda pels diners obtinguts fora del país i només es paga un 4% dels diners obtinguts a Andorra.

La duríssima crisi econòmica que travessa Espanya va representar un cop per Andorra entorn de l'any 2010.

Per superar-la, les entitats financeres del país van viatjar pel món a buscar diners a altres països i enviar representants comercials a Rússia –amb qui no hi ha un acord d'intercanvi d'informació bancària– per atraure grans capitals. Els bancs d'Andorra continuen tenint oficines per oferir els seus serveis a Xipre.

És possible que, a partir d'ara, aquests diners estiguin guardats més a prop: a Andorra.

Article publicat a ‘Rusia Hoy'

Per a més informació consulti l'edició en paper.