A José Luis Sampedro, que va ser sempre major, el pas del temps, però, li rejovenia. Quan el vaig conèixer, fa cosa de 20 anys, crec que ja es donava compte que cada dia era més jove, però, per si l'edat convencional se li tirava a sobre algun dia, tenia previst el moment en què es veuria obligat a donar per amortitzada la joventut: quan ja no pogués anar sol al lavabo. Aquest home que va ser major sempre, va morir l'altre dia sense haver-se fet vell i amb el sabor d'un Campari als llavis.

El pas del temps, del molt temps que va viure, va anar fent a José Luis Sampedro cada vegada més jove, i de l'única manera que pot obrar aquest prodigi en un intel·lectual, refrescant seves idees, ja que el mestre va conservar les mateixes tota la seva vida i, certament, necessitava revigoritzar-les de tant en tant per conservar-les en perfecte estat de revista. Les seves idees, malgrat els seus complicats oficis d'economista i d'escriptor, eren molt senzilles, i, per això, molt sàvies. Naixien de la mirada bondadosa que don José Luis tendia al voltant, i de la consegüent indignació per la bondat ultratjada. ¿Com no acabaria sent l'avi dels indignats del 15-M si era el més jove, el més entusiasta, el més pur, de tots ells? Se'n va anar radicalitzant amb el temps, i com va tenir tant, gairebé un segle, va arribar, com no podia ser d'altra manera, a l'arrel de les coses i a la convicció absoluta que l'únic necessari seria la revolució que els retornés el seu recte sentit .

José Luis Sampedro va ser un home decent, i aquesta és la raó per la qual va esdevenir en revolucionari. Un home honrat, deia el cínic Cánovas, només podia abraçar la revolució. Però com reaccionari, havia de afegir una maldat: «I això perquè no sap el que és». Però Sampedro va ser un home honrat i sí sabia el que era la revolució: la devolució de l'aire a l'ocell, del joc al nen, de l'alegria al trist, del vestit al nu, de la dignitat, en fi, als desposseïts d'ella. I així, pensant sempre el mateix, però cada vegada més jove, més en l'arrel, va arribar a l'instant darrer amb un Campari a la mà, instants després d'haver anat només al bany.

Per a més informació consulti l'edició en paper.