Foto: NOE

La frónesis és un terme grec amb el que s'identifica la saviesa pràctica, i que finalment hom tendeix a traduir com a prudència. En certa mesura és l'habilitat de pensar com i per què hem d'actuar per canviar les coses, especialment per canviar les nostres vides a millor.

En aquest sentit, la prudència en el nostre viure és una habilitat, però en la política és una exigència. La prudència política és una virtut considerada com un bé escàs, però que pot ser cultivada si el governant sap escoltar i deixar-se aconsellar. Una de les regles és de sentit comú, consistent en tenir sempre present que tot té el seu moment i el seu lloc.

Recordant al traspassat José Luís Sampedro, a qui al seu moment, l'any 2008, el Govern li va atorgar l'Ordre de Carlemany, pels mèrits distingits en l'àmbit de la cultura vinculats a Andorra. Molts el recordarem per haver estat president de la nostra Universitat d'Estiu. Vaig tenir el plaer d'estar amb ell a l'estiu del 1995, quan es va parlar de Modernitat i Religió. Una edició molt interessant en la que parlaren entre d'altres el teòleg Enrique Miret Magdalena i la catedràtica Victòria Camps. Una tarda d'estiu estàvem tots quatre amb la Maria Àngels Vilana a la plaça del poble d'Andorra la Vella, i en Sampedro comentava encuriosit com aquesta era la única plaça del món que coneixia en el que el poble trepitjava literalment al seu Govern. Vàrem riure tots plegats.

Tal com diu la Rosa Mari Sorribes, és ben cert en Sampedro aportava serenitat i a la vegada revolució i inconformis-me davant tantes injustícies que s'estan produint en el món.

D'ell he llegit més literatura que assaig, però de les seves frases que em quedo és: “Lo que más me indigna es la indiferencia con que se contemplan las cosas, en general. Y en los dirigentes la ignorancia y la soberbia».

Estar en la política no és fàcil, però només amb la voluntat d'escoltar i deixar-se aconsellar, un tindria molt més de guanyat. Però quan veiem polítics que no exerceixin en prudència un es deprimeix i es decep del qui el representa.

En aquest sentit, cada vegada estic més convençut que la democràcia del nostre país pot donar un pas més endavant, cap a una democràcia directa, on no sols hi hagi les llistes obertes, sinó que de forma similar a Suïssa, es disposin de majors mecanismes de democràcia participativa, a través dels quals puguem decidir com volem que sigui el nostre futur.

Per a més informació consulti l'edició en paper.