Passejant pel costat del riu Valira l'altre dia vaig tornar a veure els arbres tan bonics tots florits. Això passa cada mes d'abril i no he pogut evitar de pensar en les flors de taronger que sempre omplen els camps de la meva terra alacantina per aquestes dates.

Puc recordar també amb afecte i enyorança l'aroma embriagador que comença a inundar tots els carrers dels pobles i els afores d'aquesta ciutat pels voltants de la Setmana Santa. És molt important per a nosaltres aquesta flor que, a més de servir per a infusions diverses, adorna els tocats de moltes núvies. Però el que més importa de tot és que la porten també al cap les nostres belleses alacantines o Belleas del Foc, com diem nosaltres, durant les festes de les Fogueres de Sant Joan. És un veritable orgull per a una alacantina ser Bellea del Foc la nit de Sant Joan. Jo ho he estat un parell de vegades i, tot i que tens moltes obligacions durant aquell any, et sents molt especial.

Quant a les núvies, les utilitzen perquè les flors de taronger ja a l'antiga Xina representaven la puresa, la castedat i la innocència. Les núvies duien aquestes flors com a símbol d'amor etern i fidelitat. Durant l'edat mitjana, totes les núvies duien corones de flors. Cadascuna en funció de les seves possibilitats. La tarongina simbolitzava a més la castedat i la fecunditat del matrimoni. També els àrabs utilitzaven les flors de taronger per adornar els caps de les núvies per donar-los bona sort.

Aquesta tradició va ser introduïda a Europa juntament amb una bonica llegenda: «L'arbre de taronger només el tenien els reis a la Península Ibèrica, ja que tenir tarongers, per la seva bellesa, les seves flors i el seu aroma era un privilegi de reis. Un ambaixador francès que estava fascinat amb les flors de taronger va intentar subornar el jardiner reial perquè li vengués un brot de l'arbre. El jardiner, sempre fidel al seu senyor, s'hi va negar. Però la filla del jardiner va acceptar el suborn, ja que volia casar-se i no tenia diners. Així, li va vendre un esqueix a l'ambaixador. La filla del jardiner, el dia del seu casament, es va col·locar unes flors de tarongina als cabells, com a senyal de gratitud a l'arbre que li havia permès casar-se. Des de llavors les núvies que volen ser feliços porten flors de taronger en les seves noces».

A l'època victoriana les flors de taronger eren un detall indispensable en totes les joves que es casaven. Normalment com tiares, les flors de tarongina adornaven els caps de les núvies. És en aquesta època quan comencen a fer-se les flors de tarongina de cera que han arribat fins als nostres dies.

Per a més informació consulti l'edició en paper.