Certs programes de televisió tenen la virtut de posar en boca de tothom els temes que s'hi tracten, ja sigui per la manera que tenen d'enfocar-los, pels testimonis que aporten o per fer-nos veure que no estem bojos i que hi ha molta gent que veu les coses com nosaltres (encara que molt pocs ho diguin). Un d'aquests és Salvados de la Sexta. En un dels seus darrers programes, el periodista Jordi Évole ens va parlar de les diferents vessants del món del Lobby i com funciona tant a Espanya com a Brussel·les. Una vegada vist i digerit el programa, la pregunta següent venia gairebé imposada. Com està el tema dels lobbies a Andorra? Si responem en calent segurament la immensa majoria diríem que està tant o més arrelat que a Espanya, Brussel·les o Washington i sempre en sentit negatiu. Reflexionant-hi amb més calma hem de tenir en compte que aquí gairebé tothom es coneix, i per tant el nombre de persones o grups que tenen accés directe o indirecte al conjunt de polítics ja siguin membres del Govern, del Consell General o dels Consells de Comú és molt gran. Si tractéssim la definició de lobbies de forma estricta, tots ens hi podríem considerar. Però realment totes aquestes persones o grups tenen aquesta capacitat d'influir? I l'exerceixen? O més important encara, els nostres governants es deixen influir per les seves recomanacions? El problema és que no tenim cap element objectiu que ens permeti donar una resposta concreta, i això en un moment com l'actual on es posa en entredit la manera de fer i la integritat dels polítics, és un problema molt greu. Tenint en compte que per la nostra singularitat l'existència dels lobbies no es pot frenar, què podem fer per gestionar, controlar i assegurar que aquests no van en contra de l'interès general? Crec que per molt que ens vulguem equiparar al que es pretén fer a Brussel·les o Washington, la possibilitat de gestionar aquest lobbisme per llei (tenint un registre per exemple) és molt complicat per no dir impossible donada la situació de proximitat. Crec, però, que si ens dotem amb els mecanismes suficients, podem donar a la societat un control prou efectiu de la pressió que pot exercir el lobbisme. Aquests mecanismes passarien, entre altres, per una Llei de Transparència que fes possible accedir, de forma fàcil, ràpida i clara, a tota la informació relativa al treball fet en la redacció de les lleis, les adjudicacions, els concursos públics, les contractacions... De forma que la societat, amb aquesta informació, pugui exercir el control suficient per garantir que tot es fa de forma correcta i en base a l'interès general.

Per a més informació consulti l'edició en paper.