Foto: EL PERIÒDIC

Viure el present, quan es genera història, és una de les sensacions més apassionants. Però quan un esdevé sabedor que aquests moments els escrivim cadascú de nosaltres, és alhora una sensació que ens hauria de fer sentir actors protagonistes del present, i per això més responsables de les nostres accions.

«Avui és un dia històric per a Andorra. El meu Estat ha estat admès com a membre de l'Organització de les Nacions Unides; hem vingut aquí a Nova York per hissar la nostra bandera junt amb les dels altres Estats. Culminem així moltes de les aspiracions del nostre poble i tot un procés de serena i tenaç transformació»-

Quan l'Excap de Govern, en Òscar Ribas Reig va llegir aquestes paraules en català a les Nacions Unides el 22 de juliol de 1993, sens dubte el nostre país va escriure un capítol de la nostra història. Molt poca gent el varen poder acompanyar, en Jordi Cinca, l'Antoni Armengol, en Ramon Canut, la Dolors Fernández, en Josep Duró, ... mentre que la resta estàvem davant del televisor amb la pell de gallina.

L'anècdota d'aquell dia va ser la hissada de bandera, doncs ens vàrem equivocar en les mesures. Ens les van indicar amb peus, i nosaltres la vam portar en metres, és a dir que era 333% més gran del que havia de ser.

I no hi havia per a menys, no som un poble molt nacionalista, però com deia l'excap de Govern, «som un Estat que no té riqueses naturals. No té cap altra força ni riquesa que la seva gent». Així que ens sentim orgullosos del què som.

El curiós del cas és que la història del nostre present, la d'aquesta setmana, no l'hem escrit des d'Andorra, amb la visita de Ban Ki-moon, sinó des de París, on en Jordi Cinca, aquest cop com a ministre de Finances, va signar el primer conveni de no doble imposició amb França. Però segurament, com en tot el que acaba sent històric, ho acabarem apreciant millor d'aquí vint anys.

En canvi, l'anècdota, aquest cop per a nosaltres, ha estat que el secretari general de l'ONU vingués a Andorra per emprar el català. Es va referir al nostre país com un «oasi de pau... a través de les vostres idees i del vostre exemple, pot aportar una major contribució» per modelar el món que volem.

En aquest sentit, tenim un nou repte a superar i el tenim el proper 18 d'abril, quan el Consell General debatrà si pren en consideració la proposició de llei per despenalitzar l'avortament. Perquè si hi ha algun parlament en el món que pugui afrontar aquest debat sense enganys, ni tòpics, ni tabús, és el nostre, perquè tal com va reconèixer el secretari general som «el parlament europeu amb el percentatge més alt de representació femenina, i el segon del món on les dones tenen més presència». I és tant cert, com que la nostra riquesa és la nostra gent.

Per a més informació consulti l'edició en paper.