• Vidal i Hernàndez va dedicar a la ciència i a la cultura tota la seva vitalitat, energia i fortalesa

Foto: NOE

Hi ha molts aspectes, de semblança però també de contrast, que han fet i fan que s'estableixin simpaties i lligams entre territoris diferents, gairebé per voluntat inconscient de les seves poblacions.

Aquest pot ser el cas de Menorca i Andorra. Les seves característiques, les respectives trajectòries històriques i sobretot la seva posició perifèrica respecte a Barcelona, la gran concentració social, econòmica i cultural que avui ja és i en el futur serà encara més un motor de referència i de polarització del territori que l'envolta, en un radi de 250 a 300 quilòmetres, generen part d'aquestes simpaties per equivalència o complementarietat.

A part d'altres complicitats vitals que molts de nosaltres hem tingut amb menorquins, és obligada la menció d'en Josep Manuel Vidal i Hernàndez, un menorquí dinàmic i impulsor que va dedicar a la ciència i a la cultura tota la seva vitalitat, energia i fortalesa, traspassat el 9 de gener a Maó. Com un ermità representava la meditació, l'aïllament i el silenci i alhora la saviesa i la disciplina.

La seva actitud conscient de supervisor indicava i mantenia als qui l'acompanyaren en el seu camí. Així amb perseverança, sentit de la direcció, profunditat i capacitat de concentració es sobreposà al dogmatisme, la intolerància, la desconfiança i el desànim.

Finalment, lliurada tota l'energia i vitalitat, la seva força es va aturar de cop en patir un infart als seus 73 anys. Nascut a Maó el 27 d'octubre de 1939 estudià i es llicencià en ciències físiques per la Universitat de Barcelona el 1968, va ser professor a la Universitat de Barcelona de 1970 a 1974 de física de l'estat sòlid i ha estat membre honorari de la Societat Catalana de Física, membre de la Secció de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques de l'Institut d'Estudis Catalans i membre de la Societat d'Història de la Ciència i de la Tècnica, membre del Consell Rector de la Universitat Catalana d'Estiu , acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Balears i altres entitats i institucions.

Home de ciència i cultura ha rebut nombroses distincions.

De tota la seva activitat i realitzacions, al llarg dels darrers 40 anys, cal destacar-ne tres que ens són afins.

Va ser fundador l'any 1977 de l'Enciclopèdia de Menorca de la qual n'ha estat el director des de l'inici i entre 1979 i avui n'han aparegut quinze volums o toms i tres més estan en preparació, amb l'edició a càrrec de l'Obra Cultural de Menorca. Inicialment va aparèixer en fascicles. Si en el primer tom només van comptar amb el suport d'aquesta darrera i els subscriptors, seguidament van poder comptar amb el suport de la Fundació Enciclopèdia de Menorca, del Consell Insular de Menorca, del Govern de les Illes Balears, dels vuit ajuntaments de Menorca i de la Fundació Rubió Tudurí Andrómaco, de la Fundació Sa Nostra, del Ministerio de Cultura, del programa Leader II i del programa MAB i d'altres entitats i institucions que han recobrat alguna o varies de les edicions fetes.

L'enciclopèdia s'ha plantejat a nivell temàtic i així el tom 1 tracta de geografia física, climatologia, geologia, oceanografia, hidrologia i geomorfologia; el tom 2 presenta el món vegetal, botànica i vegetació; el tom 3 dels invertebrats no artròpodes; el tom 5 dels vertebrats, els peixos en el volum I i els peixos, amfibis i rèptils en el volum 2; el tom 8 d'arqueologia, genèricament i d'arqueologia romana; el tom 9 d'història, dels inicis del poblament a l'època talaiòtica; el tom 10 d'història, de la conquesta cristiana a la guerra de successió; el tom 11 d'història, de la Menorca britànica a la consolidació de l'estat liberal; el tom 13 d'economia, l'estructura de l'economia, la indústria, el turisme, l'agricultura, la pesca, el sistema financer, comerç, transports, comunicacions i altres serveis, i el sector públic; el tom 14 d'antropologia, una visió històrica, activitats productives tradicionals, la pagesia; el tom 15 d'antropologia, el món de la pesca, artesania i oficis; els toms 16 i 17 d'història de l'art i el tom 18 d'història de la música.

En total gairebé 34 anys de bon, continuat i esforçat treball que ha valgut la pena a la vista dels resultats.

Temàticament i alfabèticament aquesta és una feina que tenim pendent a Andorra. El Diccionari Enciclopèdic d'Andorra de l'Àlvar Valls del 2006 n'ha estat una experiència preliminar necessària però no suficient. La memòria andorrana, la del nostre país necessita una enciclopèdia andorrana digital.

Com va dir en Josep Miquel Vidal i Hernàndez en la presentació del darrer volum, «El dia que la memòria es perd, deixa d'existir».

Àgora Cultural reclamava l'Enciclopèdia Andorrana en el seu Manifest Cultural de l'any 2001 a proposta de la Societat Andorrana de Ciències. I al projecte s'hi han adherit el Col·legi Oficial d'Arquitectes d'Andorra i el Consell de Col·legis Professionals del Principat d'Andorra.

La Universitat d'Andorra podria coordinar el projecte si se'l proposa.

Igualment va ser fundador l'any 1986 de l'Institut Menorquí d'Estudis, i a més de l'ànima de l'entitat n'ha estat secretari general primer i després coordinador científic fins a la seva mort. La Societat Andorrana de Ciències, creada el 1983, ha compartit amb l'Institut Menorquí d'Estudis intercanvi de publicacions i relacions diverses a través de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent i del Recercat organitzat per la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana. Les dues entitats comparteixen i han demostrat que és possible l'objectiu de posar la ciència i el coneixement al servei de la societat de la qual formen part i per assolir-lo miren de traspassar el coneixement de fora cap al territori i fan sorgir i recolzen el coneixement del territori per a projectar-lo cap a fora.

Finalment la seva implicació científica i cultural el va dur a recolzar decididament els moviments associatius i de reivindicació ecologista i l'organització dels contactes i dels documents tècnics que estan a l'origen i que varen fer possible el reconeixement i declaració de l'illa de Menorca com a Reserva de Biosfera l'any 1993. També en aquest sentit, amb el reconeixement de la Vall del Madriu, Perafita i Claror a Andorra, compartim la voluntat d'implicació per a la preservació de l'entorn i el medi natural.

En Josep Miquel Vidal i Hernàndez, a més de científic, activista cultural, i interessat per la medicina, la història, la llengua, l'astronomia, la meteorologia i la fotografia, ha sabut, sempre discretament, concretar el seu llegat en tres projectes que l'han transcendit i que han estat avui assumits per tota la societat menorquina. La memòria, el coneixement i el territori menorquins continuaran sense ell, però també, una mica més gràcies a ell.

Per a més informació consulti l'edició en paper.