Per desgràcia per als nacionalistes, inclosos els nacionalistes espanyolistes, en el món globalitzat d'avui els vaivens i les tempestes que hi ha sobre nosaltres tenen poc a veure amb el que pensen els somiadors en la tornada de la tribu.

És probable que les ales de la papallona batudes al Pacífic no provoquin una galerna a la Mediterrània, però estic convençut que una decisió d'un alt càrrec a la Xina, ni tan sols un ministre, pot provocar el tancament d'una fàbrica a Reus. Aterres en qualsevol lloc d'Europa, o d'un altre continent, et parla algú del problema d'identitat catalana o de la peculiaritat basca o de la idiosincràsia gallega, i notes que en el teu cervell es forma una cosa molt semblant a l'estupor.

Una altra cosa és l'amor a la terra, a les tradicions, a la història i el desig de prosperitat, però unir això a la deriva de la independència produeix perplexitat. ¿Ens podem independitzar del petroli? ¿De què hi hagi una ocupació de l'Iran per part dels Estats Units? ¿De la banca internacional? ¿Del canvi climàtic?

Per això mateix, em sobresalta que el president del Govern espanyol hagi començat el meló de les reunions secretes. A mi, que els pago el sou perquè resolguin problemes i no perquè els creïn, em sembla bé la discreció, l'absència de declaracions al final de la reunió, però no sabia que tenien res a amagar.

Per descomptat, Artur Mas no amaga res i és el gran calumniador i impulsor d'afirmar que la resta dels espanyols li estem robant, aspecte que no s'està de dir i de fomentar. ¿I Rajoy? ¿El president del Govern d'Espanya ha d'ocultar alguna cosa?

Per descomptat, si el propòsit és tòrcer el braç a la Constitució espanyola, i violar el principi tan sobat que tots som iguals davant la Llei, pel procediment de tractar el dèficit de Catalunya de manera diferent al dels valencians o els aragonesos, llavors no és que s'oculti: és que li produeix vergonya el disbarat que va a cometre, i en aquests casos, la cara se sol caure.

Per a més informació consulti l'edició en paper.