Vivia en un poblet d'aquella Europa que havia patit el teló d'acer bastit per uns polítics dèspotes, que amb les seves arbitrarietats decidien sobre la vida de milions de ciutadans que havien d'empassar-se les seves decisions de pressa i sense protestar, com qui es pren un xarop fastigós. Un poble perdut i oblidat del progrés que havia visitat algunes zones del país. Sense recursos ni futur, rebutjada per la prosperitat, se n'adonà que abandonar la seva aldea era l'únic camí que podia emprendre. En certa manera era una emprenedora. Algú li havia dit que a la capital alguna empresa proporcionava feina en un país occidental a les noies joves i maques com ella. L'oferta li va semblar avantatjosa i més quan li asseguraren que tindria allotjament amb la feina i que li proporcionarien uns diners a compte del primer sou.

No li havien explicat amb detalls de quin tipus de feina es tractava, però sabia que tenia a veure amb l'oci. Després de dos dies de viatge arribà a un poble de l'Europa més occidental, no molt més gran que el que havia deixat a la seva terra, on treballaria i viuria. Les muntanyes estaven a prop i un riu joguinós harmonitzava el silenci amb el seu cant constant. Un home li digué que calia que anés guapa i arreglada a la feina. No li va donar més explicacions. La va fer quedar-se a l'habitació dient-li que ja l'avisarien. Al cap d'una estona van entrar un home que no coneixia. De cop i volta aquell home la va agafar com per abraçar-la i començà a rebregar-la. La sorpresa es va barrejar amb el fàstic. Ella, joveneta, maca, innocent i disposada a treballar, es trobava amb un home madur i groller que li deia barbaritats tot intentant posseir-la. Els ulls de l'home llençaven un desig sexual com el del mascle a qui en l'època de zel posen davant una femella perquè la munti. L'efusió del fluid corporal de l'home va provocar en la noia una repugnància que la va envair durant la resta del seus dies, perquè després d'aquell episodi, va haver d'experimentar d'altres igual de repugnants. No entenia res. Volia marxar d'allà ràpidament però no li havien tornat el passaport i dels diners que li van prometre no en va veure ni un cèntim. A més deien que els devia les despeses del viatge i l'allotjament d'aquells dies. En aquell moment descobrí que prosperar s'escrivia amb P de prostitució.

Per a més informació consulti l'edició en paper.