Foto: EL PERIÒDIC

La llista de membres del PP imputats per casos de blanqueig de capitals i corrupció segueix un degoteig interminable. Si qui va portar les finances del PP durant vint anys, Luis Bárcenas, està ficat fins al coll en el fang, el seu antecessor no li va al darrere. I el silenci dels caps del PP durant aquests trenta anys promou un soroll ensordidor que únicament no escolten ells.

Per als aficionats a estendre la tinta del calamar, caldrà precisar-lis que aquest és el major escàndol de finançament il·legal d'un partit en tota la democràcia. Aquí no val «el i el teu més». Naturalment caldrà dissociar les partides d'aquest saqueig. D'una banda, l'enriquiment il·lícit d'aquests tresorers milionaris. Han fet una cursa de relleus sense que ningú en el Partit Popular hagi fet res en trenta anys per aturar aquesta estafa. Estan les entitats donants, que tan generoses han estat amb el PP, i les coincidències amb concessions públiques on aquest partit tenia poder per atorgar-les. I la trama de corrupció Gürtel que forma una teranyina amb les finances del partit.

Si la resposta del PP ha estat el silenci i indemnitzacions milionàries per acomiadament per aquests sàtrapes, la connivència en la llei de l'omertà no pot promoure sinó una investigació exhaustiva de tot aquest assumpte.

Mariano Rajoy és un president de Govern i del PP víctima de complicitat o de xantatge. Qualsevol de les dues circumstàncies l'inhabiliten per exercir els seus càrrecs. I a més, està per resoldre el dubte raonable dels que dels actuals i passats dirigents d'aquest partit van cobrar sobresous, probablement com un ritu de silenci, dels tresorers del PP.

No hi ha dubte que Mariano Rajoy, que és un mestre en l'art del silenci i la dilació, espera que escampi el temporal, a l'empara de frases per a la història, com «tot és fals, llevat d'alguna cosa». La Justícia espanyola és lenta i garantista. Però fent abstracció dels temps, també és conscienciosa.

Ni el PP ni el Govern estan en el seu millor moment per pretendre un tracte de favor dels jutges i fiscals que investiguen i instrueixen aquests casos. El nivell de desconfiança i desafecció dels ciutadans, inclosos la majoria dels seus votants, el priven d'un blindatge d'opinió pública. I les perspectives econòmiques no apunten a l'optimisme en una societat que cada dia estarà més propensa als reclams.

Un Govern sota sospita d'una corrupció generalitzada durant trenta anys en els manejos de la finances del seu partit, no està en condicions de generar suports ni tan sols en les institucions que pretén controlar.

Trenta anys de relleus en tresorers corruptes són, senzillament, inadmissibles.

Per a més informació consulti l'edició en paper.