En temps d'estrès informatiu, la Justícia esmorteeix l'efecte de les causes amb la seva enorme dilació. La indignació entra en catalèpsia perquè les conclusions judicials no es concreten. Degoteig de notícia sobre notícia que acaba en un toll que ja no s'observa. Inundació de xim-xim. Urdangarin, Bárcenas, Oriol Pujol, Eres d'Andalusia, formen un cosmos que degota informació amb una cadència que no es correspon amb la societat de les tecnologies. Aquesta realitat permet que, a Mariano Rajoy, el silenci i la impertorbabilitat li resultin profitosos.

Tot el que es coneix és tan obscè i insuportable que n'hi hauria prou per acabar amb l'existència política dels que estan immersos en els processos corresponents. Però el volum dels lligalls judicials creix amb una lentitud inassumible. Les gotes no acaben d'omplir els gots. Ara ja tenim certesa judicial que Gürtel i les finances del PP estaven connectades. Sabem molt del que ha robat Bárcenas. Assistim a les indemnitzacions milionàries dels encausats: el propi Bárcenas i Sepúlveda. Ni tan sols ha intentat el PP la via dels acomiadaments procedents. Reforma laboral només per als treballadors honrats. El PP paga els silencis. No hi ha res definitiu que convoqui a la depuració del sistema. Després, quan el lent pas del temps s'esgota, els veurem, com a Jaume Matas, a la picota de l'entrada de la presó, però llavors el cost polític del partit que va apadrinar als corruptes ja no serà executat. És imprescindible una reforma en profunditat de l'ordenament processal espanyol, que sense limitar les garanties accelerar els procediments. Massa fotocòpies en l'era de la tecnologia. Delictes de la mateixa naturalesa que els que aquí analitzem tenen un desenllaç molt més ràpid en la majoria dels països. Aquí les coses funcionen tan lentes que un impertèrrit pocavergonya com Luis Bárcenas es permet la xuleria d'afirmar que no tornarà a declarar. I ni tan sols ho fiquen a la garjola perquè es refresqui. A aquest estand bye s'afegeix la ineptitud i inoperància del principal partit de l'oposició. Els espanyols tenen dret a la transparència, fins i tot en els assumptes que afecten la Monarquia. Però Rubalcaba, que potser té coses a amagar, no arrisca res que li pertorbi unes expectatives electorals que ni tan sols té. Si la tortuga judicial no alleugereix el pas, els nostres néts tindran coneixement de les condemnes. I mentrestant, els corruptes o els seus padrins podran seguir guanyant eleccions.

Per a més informació consulti l'edició en paper.