Diumenge de Rams obre la Setmana Santa. Aquell diumenge de fa un dos mil anys Jesús entrà a Jerusalem aclamat com el messies, el salvador. Un rei terrenal no entra muntat en una somera i vestit modestament. Però Jesús no era un rei de cap nació, sinó el fill de Déu, fet home. Un rei no entra triomfant en una ciutat perquè el crucifiquin, sinó per confirmar la seva victòria sobre l'enemic derrotat. Però Jesús no és un rei terrenal que vol reconeixement del seu triomf. ¿Quin rei entraria a una ciutat perquè el matessin? Jesucrist no és un rei com els reis humans, «la meva reialesa no és d'aquest món» (Jn, 18, 36). L'enemic a qui venç Jesús no és cap ésser humà al qui ha traspassat amb l'espasa, al contrari va ser a ell a qui van traspassar amb una llança, «Un dels soldats li traspassà el costat amb un cop de llança» (Jn.19, 34). L'enemic vençut per Jesús és la mort. Tot i témer la mort, « Pare, si ho vols, aparta de mi aquest calze» (Ll, 22, 42) accepta el que ha de passar, la voluntat de Déu, «Però que no es faci la meva voluntat sinó la teva» (id). No està lliure del patiment, «Ple d'angoixa, pregava més intensament, i la seva suor semblava com gotes de sang que caiguessin a terra» (Ll, 22, 44). «Després de fer assotar Jesús, el va entregat perquè fos crucificat» (Mt, 27, 26). A la creu clama, “«Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat» (Mt, 27, 46). I Jesús mor. « Llavors va inclinar el cap i va lliurar l'esperit» (Jn, 19, 30). I és sepultat, «Hi havia un hort a l'indret on havien crucificat Jesús, i dintre de l'hort un sepulcre nou... van dipositar-hi Jesús» (Jn, 19, 41,42), «Les dones... van veure el sepulcre i con hi dipositaven el cos de Jesús» (Ll, 23, 55). Però Jesús no roman al sepulcre, venç la mort ressuscitant d'entre els morts, «Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu» (Jn, 20, 17). Així aquesta vida nostra no acaba aquí, Déu ens salva de l'absurd que seria venir aquí per morir i passar a ser no res. Jesús s'ha entregat per salvar-nos de la mort per l'amor que Déu ens té i ens dóna la possibilitat de viure eternament amb ell. Així aquest amor ens allibera de les nostres misèries. D'aquí sorgeix la joia que es recorda i se celebra durant la Setmana Santa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.