PUBLICITAT

Tres nous premis a la cultura andorrana

  • Honorar a qui ens ha fet l'honor de contribuir en la nostra cultura és, a més d'obligat, intel·ligent
ANTONI POL
Arquitecte

Periodic
Foto: ÀLEX LARA

El dimarts, 5 de març, tres nous premis Àgora Cultural varen ser reconeguts públicament per la societat andorrana, civil i institucional plegades, en el marc excepcional i únic de Casa de la Vall, concretament en el vestíbul de l'edifici del nou Consell General.

Rosa Mari Sorribes i Forcada, Joan Massa i Sarrado i Lluís Claret i Serra han estat les persones escollides per a l'any 2012, mereixedores de l'agraïment de la «gent» d'Andorra pels seus fets i trajectòria.

Premis humils en la seva materialitat o continent, un full de paper de 180 grams i una peça de metall de bronze, però grans en la seva immaterialitat o contingut.

Premis que poc a poc van fent camí i avui ja són 26 les personalitats als qui el nostre país ha volgut agrair la seva dedicació i aportació a la millora de la cultura del Principat d'Andorra.

Honorar a qui ens ha fet l'honor de contribuir decididament en alguns aspectes destacats de la nostra cultura és, a més d'obligat, intel·ligent, perquè, de retruc, ens honra com a societat, perquè el seu honor es fa nostre.

Com molt bé diuen els refranys «Agrair és complir», «Qui recorda agraeix», «Qui no agraeix, el diable serveix», «No honra la casa al senyor, sinó el senyor a la casa» i «De desagraïts, l'infern n'és ple».

A Rosa Mari Sorribes considerada mereixedora del premi com a periodista, representativa de tots els que van lluitar per a la normalització dels mitjans de comunicació escrits i audiovisuals a la segona meitat del segle XX i pel seu suport i treball en diverses associacions culturals. Va col·laborar a la revista Claror entre 1973 i 1975, va estar a la redacció del diari Poble Andorrà entre 1974 i 1977, a Andorra 7 com a cap de redacció entre 1979 i 1989, va ser cap de redacció de la revista Informacions entre 1989 i 1993 (números 707 a 910). Va col·laborar a Informacions Diari entre el 1991 i 1993 i al Diari d'Andorra des del 1991 i ha estat directora del setmanari 7 Dies entre 1994 i el final del seu exercici professional. El cercle de les Arts i les Lletres així com l'Associació d'Escriptors del Principat d'Andorra han rebut l'aportació del seu voluntariat cultural entre altres. Més de 30 anys dedicats al deure d'informar, fent de la informació un dret.

A Joan Massa i Sarrado considerat mereixedor del premi com a pensador de l'home, és a dir filòsof i per exercir-ne el mestratge en tots els àmbits, l'educatiu, el polític i el cultural, a través dels mitjans de comunicació o altres, fent pensar i aclarint foscors, diàriament, en aquestes terres pirinenques. El seu pas per l'administració general, l'escola secundària i l'administració del copríncep episcopal li han assegurat un profund coneixement de la realitat andorrana que l'ha dut a estimar el país, implicant-se i comprometent-se amb ell, estudiant el seu passat, vivint-ne el dia a dia i imaginant-ne i construint-ne el futur . Ve col·laborant, fa més de 30 anys en les publicacions periòdiques en les revistes Andorra 7, Actual, Andorra Magazine, Informacions, la Revista d'Andorra i el Diari d'Andorra. Tant de bo poguéssim disposar ben aviat de la seva obra escrita completa, avui dispersa en nombrosos escrits.

A Lluís Claret i Serra considerat mereixedor del premi com a músic de brillant trajectòria i d'excel·lència interpretativa i violoncel.lística, portant als més alts nivells de la cultura musical internacional el nom d'Andorra i el seu saber preuat i valors troncals de l'exercici cultural, i alhora rebre'l, treballar-lo i transmetre'l.

D'ençà les seves primeres audicions amb el mestre Josep Fontbernat i concerts amb el seu germà Gerard Claret amb Bartomeu Rebés en l'escenari de Casa Guillemó, ha baixat molta aigua pel Valira.

Avui el món és el seu escenari.

Fa més 20 anys el poeta i arquitecte Joan Margarit i Consarnau va escriure el poema Lluís Claret: tres suites: «Crispada mà en les cordes, solitari / ocell de presa com damunt d'un clítoris, / plaer de l'arc fent entreobrir aquests llavis / de fosca veu de Bach. Penombra al límit / solemne de la fusta. Ell és pàl·lid, / de cabells grisos: sembla que somrigui / vora el ressò lluent de vell armari / que fa que l'ombra de Casals s'inclini / aturant-se a escoltar el jove d'antany. / Sap que just ara que no és ningú / podria fer la seva millor música. / Llavors ell, el nou mestre, mira al públic / i estén la mà oferint l'aplaudiment / alhora a l'ombra i a la partitura».

Acompanyant-los, a més del públic, foren mestres de cerimònia en el lliurament dels premis, en nom d'Àgora Cultural del Principat d'Andorra, és a dir, de tots, Àlex Lliteras, Philippe Lavaill, David Sanz, Olga Palou, Lucas Guillem, Noemí Rodríguez, Marc Forné, Mònica Bonell, Cristina Sahuquillo, Robert Marsal, Sergi Vitorio, Fabià Villalba, Agustí Compte, Isidre Bartumeu, Pascal Escande, Joan Mingorance, Vicenç Mateu, Míriam Manubens, Joan Guinjoan, Joan Margarit, Albert Esteve i Marc Pons.

Dotze anys seguits de reconeixement públic del país a personalitats que amb el seu fer i trajectòria han fet possible l'enriquiment i l'evolució de la cultura andorrana són encoratjadors i confirmen que la unió fa la força.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT