Hi ha moltes maneres de trencar Espanya, la de empobrir-la fins l'irreversible o la de trencar el principi d'igualtat d'oportunitats entre els espanyols sense anar més lluny, però una particularment suïcida i sinistra és la de trencar-la per qualsevol dels molts procediments que està emprant el Govern, i, a sobre, incomunicar entre si els trossos que quedin. Tal cosa, i no cap altra, és el que es pretén amb l'últim cop que es va a assestar a la defallent xarxa de ferrocarrils, consistent en l'eliminació de centenars de trens regionals, línies i estacions. I no perquè siguin deficitaris, ja que no hi ha cap raó civilitzada perquè amb els serveis públics bàsics es guanyi diners, sinó perquè a la plutocràcia instal·lada al poder li convé més el negoci de la carretera i els seus mil negocis adjacents: transport, peatges, autopistes, automòbils, benzina, impostos ...

Els trens duren molt, consumeixen poc i, excepte quan es reposa algun material, generen poques comissions, però articulen el territori i ajuden a vèncer l'aïllament que imposa la nostra difícil orografia, és a dir, ajuden democràticament a tots a vèncer. Aquestes són algunes de les raons que es conspiri constantment contra el tren, ja que no hi ha hagut en els darrers 50 anys un sol govern que no li hagi donat la urpada corresponent, mutilant els braços de la seva xarxa. Va per a un segle que als Estats Units, on avui es plora amargament la pèrdua dels seus línia fèrries, que es va fer això. Allà, els fabricants d'automòbils van comprar les companyies ferroviàries per deixar morir i eliminar la seva competència. El cotxe, les autopistes, la gasolina, el transport de mercaderies i viatgers per les saturades carreteres, la construcció d'aquestes i els seus delirants sobrepreus, interessen més que el dret a circular de les persones a un cost econòmic i ecològic raonable, i que el trànsit de mercaderies s'efectuï d'una manera igualment racional.

Fins al dret a circular, a viatjar, a desplaçar-se, s'ha trencat: només quedarà un tren per a rics entre unes poques grans ciutats, per molt que aquest tren, l'AVE, sigui, aquest sí, especialment deficitari. La resta de la població, gairebé tota ella en puritat, que es compri un cotxe i consumeixi en ell, entre assegurances, multes, reparacions, peatges, combustible, aparcaments i impostos, el poc que té.

Per a més informació consulti l'edició en paper.