Foto: EL PERIÒDIC

Acabem de viure el maridatge entre la poesia i l'aigua en la commemoració els passats 21 i 22 del Dia Mundial de la Poesia proposat per la Unesco i el Dia Mundial de l'Aigua proposat per l'ONU. A part de la coincidència en el temps podem considerar l'afinitat dels respectius protagonismes per la seva importància en la qualitat de vida de les persones. La poesia és un dels aliments de l'esperit i l'aigua és l'aliment del seu embolcall. Ja se que algú em pot dir que es pot viure sense poesia i no sense aigua , i es cert ja ho deien els clàssics «primer viure desprès filosofar». A la Seu la commemoració de la festa de la poesia, va ser organitzada des del Consell Comarcal per Isidre Domenjó i es va fer a la Capella de la Immaculada amb la lectura de la poesia Només la veu de Zoraida Burgos, poetessa tortosina, llegida en català i en diverses llengües parlades per persones de la Seu i la comarca. Un fet important en el reconeixement de la multiculturalitat, una realitat que ens cal viure amb normalitat. La lectura va estar amenitzada per un concert de violins dels alumnes de l'Escola Municipal de Música. Felicitats als organismes i a les persones que van fer possible la commemoració.

Sobre l'aigua, tot i que aquest any ha nevat i ha plogut la meva reflexió no és pas positiva doncs considero molt greu el malbaratament que fem de l'aigua al primer món, mentre gran part de la població mundial no hi té accés, cosa que comporta malalties, mortalitat maternal i infantil. Segons la OMS moltes malalties desapareixerien dels països pobres si tinguessin accés a l'aigua potable. L'aigua és un bé comú un dret humà, és necessària com l'aire que respirem. Aquesta consideració contrasta amb la realitat catalana i la seva concepció mercantilista de l'aigua, on el consum d'aigua no és un dret sinó un objecte de mercat. A la Seu i a Catalunya –amb alguna excepció en alguns municipis petits–, en aquest aspecte hem anat de mal borràs doncs el servei de l'aigua s'ha privatitzat i des del 2011 el cànon de l'aigua s'ha incrementat en un 25% cosa que representa un increment de despesa molt gran per tantes i tantes famílies que les passen magres. Demano a l'Agencia Catalana de l'Aigua que és posi les piles com un autèntic ens públic de planificació i gestió de l'aigua al servei de tota la ciutadania de Catalunya.

Per a més informació consulti l'edició en paper.