Foto: ANA

Com fer per donar el tomb a situacions difícils? ¿Com afrontar moments tràgics o circumstàncies negatives que no es poden canviar, creuant de voravia, o comprant unes pastilles?

A banda de la situació econòmica, a banda de l'entorn familiar, hi ha quelcom com la salut que tal com pot ser bona, pot esdevenir tot un gir a la vida. Conviure amb una malaltia, és conviure amb un hoste que s'ha instal·lat a casa sense preguntar-te si el volies.

Les polseres vermelles són el símbol d'una vida en la lluita contra el càncer. Des d'aquí es desenvolupa tota una sèrie de televisió feta sense amagar l'acritud de la situació. Des de la vessant dels nens, la malaltia s'afronta des de la innocència, en la que hi ha un grau d'acceptació i alhora una esperança qui ningú els hi pot negar.

L'Albert Espinosa, el seu guionista, transmet a través dels seus actors una vida possible, un afany de superació davant la malaltia més carnosa circumscrita dins l'hospital. Entre els nens, el càncer no és un joc, però tampoc és una impediment.

Així aflora tot El món groc, el llibre de capçalera de la meva filla, en la que hi té anotades més de trenta Pos-It, on l'Albert Espinosa indica com afrontava la seva malaltia. «Si creus en els somnis, es faran realitat», i així des de la gestió de les emocions que va descobrint per encarar amb força i vitalitat una vessant difícil i cruent de la vida. Però el més curiós és que aquestes troballes serveixen també per quan s'està en salut.

És un descobriment que no es fa des de la soledat, sinó que a través d'aquesta experiència descobreix un escalafó nou de l'amistat, els «grocs». Tot un ventall de gent especial que comparteix còmpliçament una experiència de la vida. La complicitat emocional que es genera no és buscada, sinó trobada davant la circumstància de lluitar plegats.

En aquest sentit, la campanya que ha engegat l'Associació de Comerciants del centre històric d'Andorra la Vella amb el seu comú, i la Creu Roja, Tu pots lluitar contra el càncer a Andorra, demostra no tant sols les ganes d'ajudar a les persones malaltes de càncer del Principat, principalment a aquelles que reben l'atenció del transport sociosanitàri de la Creu Roja. Sinó que també visualitza els «grocs» que hi ha entre nosaltres, i no ho faran per la polsera vermella, sinó pel reconeixement emocional d'una circumstància ben difícil, en la que es vol transmetre que els malalts de casa nostra, no estan sols.

Per a més informació consulti l'edició en paper.