Foto: EL PERIÒDIC

L'elecció del cardenal Bergoglio com papa Francesc ha estat un bany d'humilitat per als vaticanòlegs clàssics i sobrevinguts, entre ells nosaltres, els periodistes, incapaços d'albirar aquesta possibilitat en les múltiples travesses tot i que ell va ser qui li va disputar el papat Benet XVI en l'anterior conclave. Potser aquella derrota el va amortitzar com a candidat, però ja se sap que els camins del Senyor són inescrutables.

El nou Papa té ara una difícil missió i el camí marcat. El seu predecessor, l'home que va preguntar a Déu on era mentre es produïa l'Holocaust, el que li va recriminar semblar dormit en alguns moments del seu pontificat, el que va deixar en evidència l'Esperit Sant en renunciar al papat, humanitzant, el que va demanar perdó pels escàndols de pederàstia, va tenir una activitat frenètica en els últims dies del seu pontificat en què va renovar la cúpula del banc vaticà, va forçar la renúncia d'un cardenal acusat de pederàstia, va apartar a antics col·laboradors de Tarsici Bertone de la cúria i va ordenar guardar amb clau l'informe Vatileaks, els documents secrets que revelen la corrupció dins de la cúpula de l'Església, que podrà llegir el nou papa quan estimi convenient.

Si aquest Papa culmina la neteja iniciada, ja haurà estat revolucionari. I si després és capaç d'obrir les finestres incorporant a la dona a la jerarquia de l'Església, eliminant el celibat obligatori de sacerdots i monges, obrint-se en matèria sexual fins als límits del possible, acceptant les noves formes de família, obrint-se als nous reptes que planteja la bioètica, passarà definitivament a la història.

La seva primera imatge ens va mostrar a un home proper i senzill, mostrant la seva bonhomia i bon humor fent broma davant del món amb la seva nova circumstància. Als cardenals, després de l'elecció, els va dir: «potser Déu us perdoni pel que heu fet». Els primers perfils ens mostren a un home auster, que va abandonar el palau per viure en una modesta habitació, que es cuina el que menja, que viatja en metro per Buenos Aires, que trepitja els barris més humils de la ciutat per acostar-se als més desfavorits, molt crític amb la corrupció política a Argentina, i amb una zona d'ombra en la seva biografia que haurà d'aclarir sobre les acusacions de connivència amb les juntes militars del seu país.

El món, i no només els seus 1.200 milions de fidels, l'observa entre l'esperança i el dubte, alimentada per una història plena d'esperances frustrades. Es veurà. Només cal esperar que aquest jesuïta, parafrasejant en negatiu al seu fundador Ignasi de Loiola, en temps de torbació, faci mudança.

Per a més informació consulti l'edició en paper.