Les coses de l'Església no són com les coses de la resta del món. La lògica que es fa servir per saber per on poden anar les coses en unes eleccions, no serveix quan es tracta de l'elecció d'un Papa. Aquí no hi ha enquestes, ni programes electorals, ni candidats que surten en debats televisius. El que hi ha en un conclave és discreció. Hi ha tanta discreció que l'únic que es pot fer es especular, sabent que serà molt probable que aquell que surti elegit, no haurà estat considerat en cap travessa dels mitjans de comunicació. I així ha tornat a passar en aquesta ocasió. Quan el protodiaca va anunciar des del balcó de la basílica de Sant Pere que l'elegit havia estat el cardenal Bergoglio, molts van pensar que tornava a haver un Papa italià. El cognom ho era però el cardenal que ho portava, no. Primera sorpresa, no estava entre els esperats. Era, com va dir ell, dels confins del món. Segona sorpresa, un toc d'humor en una situació tan seriosa. Les novetats no acabaven aquí: era jesuïta. Tercera sorpresa, mai havia hagut un Papa jesuïta, però acabava de posar-se un nom franciscà. Quarta sorpresa, mai un papa s'havia anomenat Francesc. Quan va sortir al balcó anava blanc, tot blanc i amb la creu de plata que sempre havia portat. Cinquena sorpresa. El nom que escull cada Sant Pare, té un sentit i el d'aquest és clar: Sant Francesc d'Assís va dedicar la seva vida als més desafavorits, als que diem pobres. El Cardenal Bergoglio, ha tingut sempre aquesta sensibilitat, la de la lluita contra la pobresa des de la pobresa, amb els pobres. No és estrany, està en el tarannà de la Companyia de Jesús. En solament hora i mitja acabava de posar les bases del seu pontificat, per al que havia estat elegit pels altres cardenals, que sabien perfectament qui escollien. A l'endemà més sorpreses. Va anar a pregar a la Mare de Déu a una església romana, però no en la limusina oficial sinó en un cotxe discret. A la missa de diumenge va dir a l'homilia que sospirava per una Església dels pobres. Però no es tracta de ser una ONG pietosa, com havia dit dijous, sinó de tenir Jesús com a centre de l'acció de l'Església. Solament amb aquest gestos ha mostrat un tarannà senzill i coherent donant un exemple que s'encomana més que totes les bones paraules juntes.

Per a més informació consulti l'edició en paper.