PUBLICITAT

Mestres pruna

FERMÍN BOCOS
Periodista

No guanyem per a ensurts i disgustos. Vist el resultat de les oposicions celebrades a Madrid per aspirants a una plaça de mestre de primària ja tenim un altre motiu per a la malenconia. No van arribar a dos mil (d'un total de 14.110 aspirants) els que van aprovar una prova de coneixements que incloïa preguntes amb un nivell de dificultat adequat per a alumnes de 12 anys. Com el mestre Pruna, aquell que no sabia llegir però va obrir escola. Faltes d'ortografia, rius desplaçats de la seva llera habitual –l'Ebre, el Duero i el Guadalquivir, inopinats regants de la comunitat de Madrid–, dissimilacions i surrealisme conceptual «escrúpol» tingut per «crepuscle», etc, etc.

La prova era, convé subratllar, per acreditar el coneixement dels que, donada la seva condició de mestres, estan obligats a saber. Saber per poder ensenyar. Així de senzill. D'aquí la decepció després de conèixer els resultats de les proves. Decepció i rubor perquè, com era previsible, l'assumpte s'ha polititzat. Alguns representants dels mestres critiquen amb duresa als que han donat a conèixer els resultats de les proves. Parlen de «escarni públic» interessat. S'entretenen assenyalant al dit en lloc de preguntar i preocupar-se per la Lluna. La Lluna i les pigues de coneixements que han revelat les proves.

No ignoro que en aquest assumpte batega el conflicte larvat entre la Conselleria d'Educació de la Comunitat de Madrid –que aspira que la nota obtinguda en aquest tipus d'avaluacions valgui més que el temps de servei dels docents– i els sindicats de professors que avalen el sistema anterior, però hi ha un fet objectiu: qui no sap no ha d'ensenyar. No es pot admetre, perquè no és una anècdota, que algú que té el títol de mestre ignori que l'Ebre neix a Fontibre o que escrigui que Ciudad Real és província andalusa. Reflexionar sobre els plans educatius i dels errors que ens han portat fins aquí és un camí que condueix a la malenconia. Però caldrà fer-ho i aviat. Abans que la ignorància i la demagògia es disfressin de progrés.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT