• Els polítics i els banquers poden fer por però encara en provoca més la incultura

Foto: EL PERIÒDIC

La cosa té nassos i hi ha gent amb un morro que se'l trepitja. Escolto en una emissora de ràdio espanyola un anunci de Bankia on asseguren que són un banc amb principis i que treballen des del realisme. Em pensava que era un espai d'humor però la cosa era de debò. S'han pulit quasi 20.000 milions d'euros i parlen d'ètica. Em vaig estar a punt d'adherir al moviment extincionista de l'entomòleg nord-americà Paul R. Ehrlich, o d'abraçar la fe islàmica, com el marine segrestat a l'Afganistan de la sèrie de TV Homeland. Enrabiat, fatigat, ofès, enfurismat i rebotat, com cada cop que sento un polític dir allò de «tots sabem que hi ha molta gent que ho està passant malament». No sembla que la frase hagi superat el filtre de gaires neurones i, per a mi, els que la pronuncien se'n poder anar a fregir espàrrecs o a viure a Mart, ara que segons les últimes dades recollides pel Curiosity, podria haver albergat vida.

El cert és que, sense necessitat d'invocar al profeta Isaïes cal advertir, tal com estan les coses, que s'acosta el moment en què una espurna o qualsevol desgràcia imprevista pot sintetitzar tota la frustració, l'odi i la còlera suspesos en l'aire, alimentats per la misèria i produir una descàrrega explosiva social de conseqüències imprevisibles. Com va escriure Stéphane Hessel, «la pitjor de les actituds és la indiferència, dir que no puc fer-hi res». Per tant, no ens limitem a conrear la indignació: actuem. I fem-ho abans que això es converteixi en una versió massa realista del llibre La carretera de Cormac McCarthy, un treball absolut sobre la fi de tot o quan no existeix esperança en un món postapocalíptic.

Ens estan ensarronant, estafant, engalipant i aixecant la camisa i anem proclamant la necessitat d'un canvi però que s'hi emboliquin els altres. Així, estem viatjant cap a una societat de pessimisme visceral a la qual cal advertir, pels altaveus del metro, que no es pot baixar a la via o que s'ho creu tot. Només així es pot entendre que 453.689 vegades (divendres 15 de març al vespre) hagi estat compartida, al facebook, una pàgina en la qual s'afirma que tots els càncers es curen amb una mica de bicarbonat i un parell de culleradetes de suc de llimona ja que el càncer el causa un fong!. El fet que aquesta ximpleria hagi estat compartida tantes vegades dóna un nivell preocupant de la magnitud de la credulitat de la penya. Amb coses com aquestes no ens han de sorprendre iniciatives com la del genetista de la Universitat de Harvard George Church de ressuscitar l'home de Neandertal. Es va extingir fa 30.000 milions d'anys però la seva capacitat cranial era més gran que la nostra. I, per descomptat, dels 14.110 aspirants que es van examinar per una plaça de mestre aquest mes de març a la Comunitat de Madrid.

L'assignatura de llengua i literatura va presentar resultats desastrosos. Només el 13% dels examinats va poder descriure les formes gramaticals en una oració. D'altra banda, a coneixement del medi no hi va haver gaires millores i només un 1,83% va saber per on passen el Duero, l'Ebre i el Guadalquivir. Com exemple, molts van assegurar que l'Ebre passa per Madrid. I si les matemàtiques són el malson dels nens, també ho van ser per als opositors. Només un 7% completava una taula d'equivalència al sistema mètric decimal. La gran majoria desconeixia l'equivalent en grams de 2 quilograms i 30 grams o temes de cultura general com ara quin tipus d'animal és una serp. Decididament es trenca el mite de la generació més preparada que tant ens han venut des d'Espanya. Tot i això els informes sobre educació en el món situen els alumnes espanyols a la cua, tant en ciències i matemàtiques com en comprensió de textos. Sense l'ús correcte d'aquests instruments, és molt difícil que hi hagi democràcia. I això fa tanta por com la que li provocaven a Kafka, els ratolins. Por en el futur. Abans sentíem por davant les coses que ignoràvem. Ara sentim por per les coses que coneixem. Abans eren eclipsis, bruixes, ogres, temors vinculats a la territorialitat o a altres pulsions arrapadíssimes. Avui sentim la mateixa indefensió davant la incompetència dels polítics i dels banquers.

Els primers són tan poc propers a la gent com els llums de gàlib d'un camió i els altres són més perillosos que les serps de cascavell de la pradera que colpegen de manera letal amb el seu arsenal de lletres petites, participacions preferents, comissions, enganyifes, hipoteques, contractes blindats, usura i especulació. A Islàndia han portat a la garjola alguns dels banquers causants de l'especulació que va desembocar en una crisi de grandioses dimensions. A Alemanya, també volen allotjar a cal reixes, els banquers imprudents. Els dos països tenen clar que una societat avança quan té capacitat per superar les seves pors. Potser podem superar la por dels polítics i dels banquers. La dels mestres ignorants de Madrid no és por, és un festival de cinema de terror.

Per a més informació consulti l'edició en paper.